Aquesta setmana hi ha hagut un acord entre l’SNP i els Verds a Escòcia per a formar un govern independentista o, si ens poséssim perepunyetes, un govern processista o referèndumista, perquè a Escòcia l’SNP guanya del 2006 ençà gràcies a l’etiqueta d’independentista però no fa la independència. El sol fet destacable ha estat un referèndum sense garanties mínimes que Londres va poder manipular sense baixar de l’autocar o, més exactament, de les camionetes d’IDOX, que transportaven urnes sense escrutar i sense vigilar.
A part de la recuperació econòmica i de les mesures contra el canvi climàtic, l’SNP i els Verds acorden fer un referèndum d’independència en aquesta legislatura -que dura 5 anys-, si pot ser, a la primera meitat. Un referèndum al qual Boris Johnson s’oposa. En cas de tenir-hi lloc, esperem que l’SNP se’n recordarà, de fer enquestes a la sortida i no pas com al 2014. Fa molta ràbia llegir al llibre d’Alex Salmond -ara escindit d’SNP i amb un nou partit (Alba), sense representació al Parlament- “El somni no morirà mai”, el seu diari de campanya del referèndum, que potser hauria estat bo d’encarregar-ne! La mateixa mena de confessió inútil i tardana que Puigdemont quan reconeix que hauria d’haver declarat la independència el 3-O.
L’acord significa l’entrada per primer cop dels Verds al Govern a qualsevol parlament del Regne Unit. Ho fan amb unes condicions especials que els permeten de no votar segons quins temes. Per a entrar al Govern han hagut de renunciar a punts claus del programa seu en relació amb els combustibles fòssils. De la part de l’SNP, la decisió final va recaure en l’executiva que ja ha confirmat l’acord; altrament, pels Verds, decidiran les bases el dia 28 d’agost. Esperem que no hi hagi sorpresa i empatin a 1515, com les CUP després del 27-S.
El 2023 es fa interessant: possible referèndum a Escòcia i eleccions municipals espanyoles a Catalunya, a les quals Joaquim Forn de Junts -un dels 9 indultats- proposa d’anar-hi amb un pacte amb el PDeCAT, partit que els va impedir guanyar les eleccions o, si més no, passar ERC a les eleccions del febrer. I final del termini de 2 anys concedit pel processisme a la “Taula de negociació” amb Espanya. Independència al 2021 o 2022, ni parlar-ne oi?
