La setmana passada, exposàvem com el terme ”teoria de la conspiració” estava lligat a l’assassinat de J. F. Kennedy, el 22 de novembre del 1963, i com un memoràndum de la CIA va encetar la utilització del terme per tal d’emmudir la dissidència. El pas dels anys ha eliminat de l’imaginari de la major part de catalans els fets bàsics d’aquella mort.
Cal dir que tots els sondatges fets als Estats Units les darreres dècades atorguen majories de 61% a 75% a aquells qui creuen que hi va haver una conspiració d’algun tipus per a matar Kennedy. És a dir, més majoria que cap president americà per a ser elegit.
Kennedy va ésser una de les morts que hi va haver en l’època daurada dels magnicidis als Estats Units: a part de JFK al 1963, van ésser assassinats Malcom X al 1965 i Martin Luther King i el germà de JFK al 1968.
La desaparició de proves, les contradiccions dels testimonis, la mort en circumstàncies estranyes de moltes persones vinculades al cas requeririen un estudi més profund que serà per a futurs articles. Ara bé, la versió oficial d’un sol tirador, Lee Harvey Oswald, amb una bala màgica que canviava de direcció, fa molta vergonya.
Però, el més fort no és acceptar que una sola persona pogués assassinar el president dels Estats Units, és que, tan sols dos dies després, Jack Ruby, amb vincles amb la màfia i que suposadament obrava també sol, va matar Oswald, que negava haver assassinat Kennedy i afirmava ser un cap de turc, quan estava envoltat de policies.
No solament sembla impossible que es puguin cometre dues errades majúscules en 48 hores per les forces de seguretat, és que la investigació confirma que es van rebre avisos d’atemptar contra Oswald. Ruby va morir convenientment de càncer tres anys després de ser trobat culpable.
Solament una fe cega en el govern permet d’acceptar una versió oficial tan surrealista i que té paral·lelismes amb els atemptats de Madrid al 2004 i de Barcelona, el 17-A del 2017. En el primer cas, la ruixada de trets a Leganés i, en el segon, l’execució de tots els principals sospitosos han impedit de jutjar-los i de conèixer la veritat sobre qui va organitzar-hi els atacs.
En un article vinent, encara aprofundirem més en aquest tema perquè ens serveixi per a entendre més bé el món en el qual vivim.
