“Per Catalunya!”. Amb aquestes paraules s’acomiadava d’aquest món Lluís Companys i Jover, just abans de ser assassinat al Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc, a dos quarts de set del matí del 15 d’octubre de 1940.
Companys, únic president electe democràticament a l’estat espanyol condemnat a mort, havia estat detingut per la Gestapo (o la Wermacht, segons Josep Benet) amb col·laboració francesa, el 13 d’agost del 1940 mateix, a la Bretanya, on va passar els darrers mesos de l’exili, començat el 23 de gener del 1939.
Portat primer a Madrid, fou enviat al Castell de Montjuïc on, en una farsa de Consell de guerra, fou condemnat a mort el dia 14.
De vegades, escriure sobre la nostra història es fa difícil, com ho ha estat aquesta setmana, on hem publicat articles de la mortaldat borbònica a Lleida el 13 d’octubre del 1707, de l’assassinat de Francesc Ferrer i Guàrdia el mateix dia del 1909, de l’assassinat, avui fa 81 anys, del nostre president i de la mort de Miquel Grau a Alacant al 1977, que honorarem demà.
Avui, més enllà de revisions històriques i divisions entre independentistes, volem demanar als 74 diputats/ades elegits amb vots independentistes que posin fi a tres segles de genocidi i declarin ara la independència al Parlament.
