Els estralls patits pels setges a ciutats que no són Barcelona no són tan presents a la ment dels catalans.

La nit del 12 al 13 d’octubre, les tropes borbòniques van reeixir a entrar a la ciutat de Lleida. El setge havia començat un mes abans. 25/30.000 tropes franco-castellanes van fer front a 1.700 soldats anglesos i holandesos, 1.000 Miquelets i vora 800 ciutadans organitzats a la Coronela.

L’entrada a la ciutat va comportar que el dia 13 se saquegés la ciutat i es cremés el Covent del Roser, on s’havien refugiat el defensors de la ciutat. Segons fonts austriacistes, s’hi van cremar vives 700 persones. Aquest fets han acabat per agermanar, d’ençà l’any 2018, les ciutats de Lleida i Xàtiva, que també fou cremada per les tropes borbòniques uns mesos abans, concretament el 19 de juny.

La defensa de la ciutat es va mantenir de la Seu Vella i del Palau del Rei enfora fins a l’11 de novembre, quan la manca d’aigua potable i una epidèmia de disenteria van forçar la capitulació. La ciutat, que tenia 6.000 habitants al començament del setge, va ser reduïda a 2.400, entre morts, exiliats i presoners.

La desfeta va comportar l’abolició de la Paeria i de l’Estudi General de Lleida, universitat més antiga de la Corona d’Aragó, instituïda pel rei Jaume el Just el primer de setembre de 1300 i que fou concedida el 1297 per butlla papal, tot coincidint amb el centenari de la creació del municipi.