Aquest article té dues parts. La primera explica els fets bàsics del cas; la segona, els posem dins el context del procés.
L’Audiència de Madrid va decretar que, entre els dies 25, 26 i 29 de novembre, 10 dels 14 acusats per l’assalt a la llibreria Blanquerna la Diada del 2013 passin a prendre el document per a ingressar en els següents 10 dies al centre penitenciari que triïn. Als no juristes ens crida l’atenció tanta laxitud en el termini d’entrada i la tria de centre penitenciari. Sobretot quan un dels 14 condemnats continua en cerca i captura.
Les condemnes eren al començament inferiors a l’any, posteriorment el Tribunal Supremo Español les va augmentar d’entre 3 i 4 anys. Però el TCE va anul·lar la sentència pel fet de no haver-se respectat els drets dels acusats. La nova sentència ho va deixar entre 2 anys i set mesos i 2 anys i nou mesos. Passa que dos condemnats han demanat indult i uns d’entre ells es van presentar enguany a eleccions autonòmiques madridenques per la llista de Falange Española de las JONS.
La indispensable i urgent independència de Catalunya ha de comportar noves lleis o repescar actualitzades les que pertoqui i tenir separació estricta de poders. Però, sobretot, ha d’ésser més ràpida perquè una justícia lenta no és justícia. És difícil justificar que es trigui 8 anys a entrar a presó per un crim tan públic que es comet davant les càmeres de televisió.
Fins aquí l’article de menú que podreu trobar a qualsevol mitjà de comunicació públic o subvencionat de Catalunya. Aquí comença l’article premium, també a cost 0 per lector ni directe ni indirecte.
Tot el capítol de Blanquerna cal contextualitzar-lo per tal d’evitar ser manipulats, com la resta del procés-parany, per la via de la descontextualització. S’esdevé que, el dia mateix de l’assalt, milions d’independentistes ens donàvem la mà mentre travessàvem el Principat tot demanant independència. Un parell de mesos després, al novembre, l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió donava més de 40 punts percentualitzats a la independència.
És a dir que, ni amb violència espanyola, suport popular de rècord mundial i certesa de victòria independentista a les enquestes, Convergència-Junts, ERC i CUP van fer altra cosa que l’enquesta del 9-N, les plebiscitàries no unitàries no complides del 2015 i el referèndum no aplicat del 2017.
Que Josep Sánchez Llibre sigui personatge destacat de l’escenificació a Blanquerna encara fa més evident la farsa processista. Sánchez Llibre és president de Foment del Treball d’ençà de 2018, càrrec amb què s’ha mostrat clarament contrari a la independència. No fa ni un més demanava a Junts que abandonés la unilateralitat.
Però això no és d’ara, pocs mesos després dels fets a Blanquerna al 2014, el dirigent d’Unió es mostrava contrari a la unilateralitat i amenaçava ERC amb pactes alternatius. I ho reblava quan va dir que si Unió s’havia de separar de Convergència tindrien suport electoral. L’any següent Unió treia 0 escons. Avui està dissolta.
Solament en un país ocupat fa 3 segles i on qualsevol incompetent és promogut si és col·laboracionista, una persona tan mancada de visió podria ser líder empresarial. I solament en un procés fictici ningú no atacaria Sánchez Llibre per a atacar l’independentisme. Seria com voler atacar els afroamericans tot atacant un membre del Ku Klux Klan.
