Nou mesos després d’haver-se dissolt oficialment, el partit UPyD ha anunciat la seva tornada coincidint amb la festivitat de Tots Sants. Aquest invent del nacionalisme espanyol per afeblir l’independentisme –que després continuaria amb C’s-, bé podria tenir unes sigles que signifiquessin Unionisme, Populisme i Demagògia.
La formació que un dia va liderar Rosa Díaz considera que “la crítica situació” que viu Espanya força una reaparició que es manté fidel als seus principis en geopolítica, economia i política domèstica. Pel que fa al primer, reivindica la unió de tots els europeus en lliure consens i alerta de “les constants amenaces” que Espanya rep “de la dictadura marroquí”; també s’oposa a la dictadura de la Xina i “qualsevol forma de comunisme que tantes conseqüències ha portat” en nom de la llibertat de tots els ciutadans del món.
Endemés, es posiciona en contra de “la immigració massiva que l’empra com a xantatge el govern del Marroc” i sosté sense embuts l’expulsió de la majoria d’immigrants “perquè són focus de delinqüència”.
Quant a termes econòmics, propugna la nacionalització dels sectors estratègics com ara les elèctriques o l’immobiliari i defensa un Banc Central Espanyol amb la pesseta en substitució de l’euro.
Pel que fa a política domèstica, UPyD se sent “horroritzat pel desmembrament d’Espanya” i per aquest motiu anima els cossos i forces de seguretat a annexionar les diverses comunitats independentistes “per tal d’assegurar la unitat nacional”. Uns postulats que faran la competència als de Vox i PP en un espai de la ultradreta massa atapeït.
