Al marge de la celebració oficial de la Constitución, els primers dies de desembre també resulten idonis per recordar una altra efemèride silenciada per l’establishment mediàtic: les detencions contra Terra Lliure, Independentistes dels Països Catalans (IPC), Comitès de Solidaritat amb els Països Catalans (CSPC) i Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) la matinada del 3 de desembre de 1981, que van servir per iniciar una de les majors onades repressives contra l’independentisme.
Barcelona, Manresa, Reus, Esplugues de Llobregat i València van ser els municipis on es van detenir 23 militants sota el pretext de la recent aprovada llei antiterrorista: Marcel Casellas, Carles Castellano, Josep Vicent Just, Maite Carrasco, Josep Mariné, Teresa Lecha, Maria Llum López, Josep Mariné, Daniel Pérez, Blanca Serra, Eva Serra, Simó Aguilar, Jaume Llussà, Pere Bascompte, Eduard Aleu, Pere Anguera, Maria Alicia Corachan, Lluís Font de Rubinat, Clara Galovart, Lluïsa Parra, Pilar Sala i Josep Oliveres.
El Mando Unificado de la Lucha Antiterrorista (MULA) va assenyalar que havia descobert pisos francs i uns caus amb armes i material explosiu, uns arguments que serien emprats també contra els CDR. Abans, però, Garzón hi posaria cullerada en una operació amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Vuit dies després de ser incomunicats i torturats, la majoria va sortir en llibertat sense càrrecs llevat de Pere Bascompte i Jaume Llussà, acusats de pertànyer a Terra Lliure. Les detencions van desfermar un allau de mobilitzacions populars de solidaritat a diverses poblacions catalanes.
D’altra banda, el 5 de desembre de 1982 la policia assassinava Juan Martín Luna amb cinc trets, obrer de la construcció i militant dels GRAPO a Barcelona que anava desarmat. El ministre Barrionuevo, un dels artífex dels GAL, va qualificar l’actuació policial de “correcte, meritòria i exemplar” mentre que els tres botxins – David Juan León Romero, Ángel Luis Adame Bernáldez i Valentín Martín Cabello- van ser condemnats a sis mesos de presó, suspensió de càrrec públic i dret de sufragi durant aquest temps i un milió d’indemnització a la vídua. El tribunal va admetre com a atenuant “la circumstància eximent incompleta de compliment del deure”.
