El jornalista Pepe Rei ha mort a 73 anys víctima d’una llarga convalescència amb motiu d’un accident de trànsit. Fou un dels pioners en el periodisme crític i valent, centrat sobretot a desmuntar el clavegueram de l’Estat i esbrinar les tortures a Intxaurrondo dirigides pel general Rodríguez Galindo, que va morir recentment.
Amb experiència prèvia a Interviú, Rei va denunciar el terrorisme d’Estat dels GAL a través de les pàgines del diari Egin, cosa que li va suposar una condemna per calúmnies a Galindo. Aquest mitjà fou tancat per ordre judicial igual que l’editorial Ardin Beltza, on també hi va treballar. El 2001 fou empresonat durant cinc mesos, per bé finalment va ésser absolt de les imputacions de l’Audiència espanyola, entestada a relacionar-lo amb ETA.
Nascut a Ourense però arrelat a Euskal Herria, va escriure diversos llibres com ara ‘La xarxa Galindo’ ‘Carabanchel’ o ‘Garzón, l’altra cara’ i en va editar un anomenat ‘Un rei cop a cop’, la primera biografia crítica del rei emèrit que va trencar amb la llei del silenci imposada per la Zarzuela. Escrit per Rebeca Quintáns amb el pseudònim Patricia Sverlo va aconseguir vèncer la censura i ésser distribuït, malgrat que en algunes llibreries estava amagat sota el taulell. L’agost de 2002, un accident de trànsit el va deixar pràcticament incapacitat per a l’exercici de la professió periodística.
El periodista i escriptor Iñaki Errazkin, antic corresponsal d’Ardi Beltza a Andalusia, ha narrat a Twitter fins a quin punt havia de ser curós i discret quan es trobava amb Rei entre el 2000 i el 2001; Errazkin arribava a Atocha on l’esperava un company que el portava fins al cotxe que conduïa Rei acompanyat per altres jornalistes, després hi improvisaven una ruta fins que trobaven aparcament. Després, entraven a qualsevol cafeteria, on desaven els telèfons mòbils en una bossa i, mentre un dels periodistes hi feia guàrdia a l’entrada, tots dos triaven la taula més discreta i s’hi posaven a treballar. Quintáns ha explicat que, amb l’objecte de parlar sobre el llibre de Joan Carles I, havien d’eixir de la redacció i llevar la bateria dels telèfons mòbils.
