Un dels refranys oficiosos d’Espanya és que el seu esport per excel·lència és l’enveja i això seria aplicable a Isaac Viciosa, que ha vist com Mohamed Katir li arrabassava el rècord d’Espanya dels 3.000 metres amb una marca de 7:27.64. Viciosa tenia el millor temps des de 1998 (7:29.34) però aquest corredor murcià nascut al Marroc i que va arribar en pastera l’ha destronat. Katir també té ara els rècords espanyols dels 1.500 i 5.000 metres.
La reacció de Viciosa va combinar el fred de peus amb el racisme: “Hauria preferit que el rècord l’hagués batut algú amb cognoms espanyols.” El comentari va encendre les xarxes, que no es van apaivagar ni amb una carta de mitges disculpes de l’atleta de Palència.
Bona part de la caverna mediàtica ha apel·lat a l’eufemisme equidistant de referir-s’hi com a “declaracions polèmiques” i que de ben segur haurien estat radicalment diferents si l’autor de les paraules hagués estat català.
L’agost de 1997 el diari Marca –el mitjà de referència de Rajoy–, va posar en portada dos titulars que avui resultarien impensables: “Leña al moro”, en al·lusió al duel de Fermín Cacho i Reyes Estévez contra Morceli i El Guerrouj, i un altre d’especialment ignominiós, “Moro, plata, bronce”, per a explicar que finalment El Guerrouj havia guanyat davant de Cacho i Reyes Estévez.
