Dues pantalles, un ordinador, micròfons penjats del sostre, un òrgan i un fogó constitueixen els ingredients de l’obra Estigmes, monòleg autobiogràfic sobre la infertilitat humana a càrrec de Concha Milla a la sala Flyhard. Una posada en escena minimalista en un recinte minúscul que accentua l’angoixa i la pressió social sobre la maternitat, que encara és tabú.
Una recerca per Google a càmera lenta introdueix una obra que explora tant la profunditat del discurs com els matisos dels silencis que hom pot deduir. L’actriu i dramaturga, que va estar a punt de perdre-hi la vida, relata fins a quin punt els embarassos fallits minven l’autoestima, augmenten el sentiment de culpa i condicionen tant la relació de parella com la resta d’àmbits.
“Se’t passarà l’arròs” és una de les frases que Milla desterraria, alhora que apel·la a recuperar la riquesa de la vida més enllà del fet de la concepció i al rol que s’espera d’una dona des d’un prisma heteropatriarcal.
