La data del ‪14 de febrer era carregada de simbolisme. Per una banda, és el dia de Sant Valentí, diada internacional dels enamorats -tot i que, al 1929 a Chicago, va significar la consolidació d’Al Capone quan la seva organització hi va assassinar set membres de la competència irlandesa a la famosa “matança del Dia de Sant Valentí”, en temps de la llei seca. A Catalunya -que celebrem la diada dels enamorats ‪el 23 d’abril, per Sant Jordi- Sant Valentí, per contra i segons recull el costumari de Joan Amades, era el patró dels fraudulents, embolicaires i enganyistes. D’altra banda, aquest ‪14 de febrer, farà cinc anys de la mort en circumstàncies ben estanyes de l’estimada Muriel Casals.

Ara sembla, però, que no serà així. Diem sembla perquè, com passa amb tot el que té a veure amb la Catalunya processista, tot té una doble cara, tot és incert i tot depèn de la justícia espanyola. Tant és així, que el decret per a ajornar les eleccions ‪a 30 de maig -amb el sempre sofert pretext de la Covid-19-, és pendent de resolució pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No hi ha respecte per la democràcia quan són canviades les dates de les eleccions, sense haver fet una previsió exacta de les condicions que justificarien l’ajornament, cosa que ens situa en el terreny de l’arbitrarietat; sobretot quan les escoles són obertes de dilluns a divendres i el transport públic és ple a vessar.

D’altra banda, que ERC, JxCat, Cs, PP i Comuns -que no són capaços de posar-se d’acord en res- es posin de seguida d’acord en ajornar les eleccions, fa pujar la mosca al nas; sobretot quan aquests partits són partits per tots els eixos teòrics possibles (independentisme-unionisme, govern-oposició, dretes-esquerres que pugen i baixen a les enquestes…). Aquest fet dóna arguments a qui creu que tots els partits reben ordres del sistema i que tots, en realitat, juguen plegats a enganyar el poble.

Fa mal als ulls, també, que Salvador Illa mantingués tan al límit dimitir com a Ministro de Sanidad com si, de primer moment, tingués coneixement de manera privada d’allò que el seu partit fingeix d’atacar en públic.

A les xarxes, hi ha hagut força enrenou i sorpresa en el fet que ERC i JuntsxCat s’avinguin a l’ajornament. Fins i tot Ramon Cotarelo, crític persistent d’ERC, ha inclòs Junts dins dels qui tenen por de fer la DUI.