L’Agència Catalana de Consum ha encetat expedient sancionador contra els portals immobiliaris Fotocasa.es, Habitaclia.com, Idealista.com, Pisos.com i yaencontre.com per no haver esmentat l’índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat, que ha de constar en totes les ofertes i publicitat que incloguin els preus de lloguer tal com mana la Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge. Aquests incompliments podrien comportar sancions de fins a 10.000 euros, atenent el Codi de Consum de Catalunya.
Els expedients són fruit d’una campanya d’inspeccions d’ofici en portals immobiliaris, i de la recerca iniciada arran de 248 denúncies rebudes per anuncis publicats majoritàriament en portals immobiliaris que no informen del preu de la renda segons l’índex de referència o no hi inclouen el preu de lloguer anterior, una informació obligatòria quan l’habitatge ha estat llogat en els darrers cinc anys. Els anuncis publicats feien referència a immobles de Badalona, Barcelona, Cardedeu, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Cubelles, Gavà, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat, Sant Just Desvern, Sant Sadurní d’Anoia, Terrassa, Vic, Vilafranca de Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Mar. L’índex de referència de preus de lloguer permet de conèixer el preu mitjà del metre quadrat de lloguer d’un habitatge situat en una zona i amb unes característiques definides.
D’altra banda, la PAH ha endegat un manifest amb sindicats laborals, pensionistes, ONG’s i organitzacions socials per a demanar que la Llei pel Dret a l’Habitatge, -l’esborrany de la qual arribarà aviat al Consell de Ministres- inclogui la protecció efectiva del dret a un habitatge digne, assequible i accessible; la fi dels desnonaments unida a l’obligació de lloguer social i estable, sobretot en els casos de persones vulnerables sense alternatives; l’ampliació de 20% del parc públic de lloguer social en els pròxims cinc anys i la regulació estatal dels lloguers a preus que siguin compatibles amb els sous de la població en cada zona del territori, juntament amb una modificació de la llei d’arrendaments urbans per a donar protecció i estabilitat als llogaters.
El manifest també proposa garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions, assegurar una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris -amb mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers o immobiliaris- destinar un mínim de 2% dels comptes públics anyals a l’habitatge social i una participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme. Les Comunitats Autònomes tenen competències per a definir i desenvolupar les polítiques d’habitatge, però l’establiment de les condicions bàsiques que en garanteixin la igualtat dels ciutadans en l’exercici del dret a l’habitatge és competència irrenunciable de l’Estat, atenent l’article 149.1.1a de la Constitución.
Atenent dades de la PAH, existeix una “crisi habitacional innegable” a Espanya que s’acredita amb 32.000 persones sense llar, 12 milions en risc d’exclusió social i un milió de desnonaments entre 2008 i el tercer trimestre de 2020. A més, 36,1% de la població destina més de 40% dels ingressos al pagament de l’habitatge i subministraments bàsics, i solament 18,5% de la població entre 18 i 29 anys s’ha pogut independentizar. A l’Estat espanyol els habitatges socials representen 2,5% del parc d’habitatges principals, res a veure amb els percentatges d’altres països europeus, com ara els Països Baixos (30%), Àustria (24%), Regne Unit (17,6%) i França (16,8%).
El ministre Ábalos ja ha assegurat que, si bé l’habitatge és un dret, també és un bé de mercat i el PSOE ha advertit que no vol regular els lloguers.
