“Em cago en els teus morts, sudaca de merda. Penses que ets algú al meu país, escòria. Si no fossis una dona et desfiguraria la cara i t’hi pintaria una bandera”. No es tracta del guió d’un film sinó d’unes expressions vexatòries que un home va dirigir a una sud-americana al metro de Madrid, la primera setmana de l’any. Una desgràcia mai no ve sola: el proppassat setembre, una parella equatoriana hi va ésser humiliada i escopida per menuts de 15 anys, que van ésser detinguts per delicte d’odi. A Sevilla, uns ultres van pintar les parets d’una parròquia amb el missatge que segueix: “Els espanyols, primer. No doneu més menjar als musulmans”.
Pocs dies abans, el diari ultraconservador ABC havia responsabilitzat els immigrants de la mort per coronavirus d’un policia de Màlaga. Aquest mitjà espanyolista també va permetre, el proppassat octubre, que Salvador Sostres es desfogués contra el jugador del Barça Ansu Fati, a qui va haver de demanar disculpes. Una tendència a la qual es va afegir El Mundo el novembre, amb la capçalera “1,5% dels immigrants que arriba en barcassa a la costa andalusa, positiu en Covid-19”.
A més, una agent de policia ha rebut una condemna simbòlica de cinc dies de suspensió i 600 euros de sanció, per haver apallissat un immigrant dominicà a l’avió que el deportava. A Gran Canària, el diari La Marea hi ha confirmat l’existència de persecucions racistes a migrants, i Youtube li ha tancat la cadena sense advertir-lo perquè considera que, el vídeo amb els àudios dels promotors d’aquestes caceres, en contravé la política d’incitació a l’odi. A Melilla, el jornalista Javier Negre -condemnat per inventar una entrevista a una dona i que va culpar d’adoctrinament nou professors de Sant Andreu de la Barca, en una causa que va ésser sobreseguda- ha estat denunciat per assetjar uns xiquets migrants. A més, la policia de Paterna ha punit una dona migrant que hi havia anat a registrar el DNI del seu nadó, una acció que ha repetit tres vegades el darrer mes.
No són casos aïllats –vet aquí com Rajoy va batejar els nombrosos afers de corrupció del PP- sinó conseqüències de prejudicis ben arrelats a les forces de seguretat i a diferents cossos policials de tot Espanya, tal com en va alertar recentment Maria Dantas, en una presentació del Director General de la Policia en una Comissió d’Interior. Aquesta diputada d’ERC ha recordat que diverses organitzacions fa anys que lluiten contra l’anomenat “perfil racial”: el 2009, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va condemnar Espanya per haver demanat la identitat de Rosalind Williams -una espanyola nascuda a Nova Orleans- solament per les seves característiques físiques.
La causa de Shaan Muhamad, un jove de Santa Coloma de Gramenet, que el 2016 va ésser identificat i detingut per la seva color de pell mentre passejava pel Port Vell de Barcelona, és pendent de sentència per part del Tribunal Europeu de Drets Humans, després d’ésser desestimat pel TC. La setmana passada, va començar el judici contra Souleymane, detingut el 2017 a Saragossa durant una batuda contra els manters, per una presumpta agressió contra un policia, que cap testimoni no va veure ni ha pogut confirmar. Els tribunals han validat els reports policials i Souleymane s’enfronta a setze mesos de presó i una sanció econòmica.
Dantas -que ha fet al·lusió a l’existència de reports del Comitè de l’Eliminació de la Discriminació Racial de l’ONU– ha admès un augment de violència contra els afro-descendents dels quals van denunciar d’haver estat tractats de manera violenta per la policia, un cop detinguts. L’Agència Europea de Drets fonamentals ha assenyalat que el “perfil racial” és habitual a la Unió Europea; el 2018, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) va afirmar que la discriminació racial per les forces de l’ordre és “un problema continu”; el relator especial de les Nacions Unides en qüestions de minories va concloure, després de visitar Espanya el 2019, que calia fer front al fenomen d’una manera més efectiva i específica, i la Comissió d’Igualtat de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa hi va presentar, el proppassat novembre, una resolució i un report del perfil ètnic. Atenent un article del Diario.es, una persona negra té 42 probabilitats més d’ésser aturada per la policia que una de blanca, mentre que El Salto destaca que 60% de les persones gitanes, 45% de les magrebines i 39% de les afro-sudamericanes han estat alguna vegada identificades per la policia aleatòriament; emperò, l’estatística es redueix de 6% en el cas dels caucàsics europeus.
Finalment, Dantas també ha posat damunt la taula reports de l’impacte de les pràctiques policials discriminatòries i de la identificació policial pel perfil racial a Espanya, a part de presentar-ne un altre de SOS Racisme de 2018 i un de darrer dels episodis de racisme i xenofòbia produïts durant l’estat d’alarma. El Director General de la Policia va reduir la seva estratègia a negar la veritat d’aquestes dades.
En l’àmbit polític, Vox continua d’inundar les xarxes de missatges d’odi contra els ‘mena’ i els immigrants, tanmateix, un report de l’INE, de 2018, demostrava que 70% dels agressors sexuals més grans de 18 anys, eren espanyols i 76,4% dels agressors sexuals més petits, també eren espanyols.
Tampoc és gaire útil que el “govern espanyol més progressista de la història” decidís d’augmentar 30% l’alçada dels murs de Ceuta i Melilla. El 2020, va registrar la xifra rècord de 2.170 persones negades mentre provaven d’arribar a Espanya i, d’altra banda, més de 70% de les inspeccions professionals al camp -amb feines precàries sovint ocupades per migrants sota condicions abusives- han desembocat a frau.
