Louie Pezet és un cantant occità de la vila d’Albi. Graduat en Estudis Occitans i amb un Erasmus a Lleida on va estudiar Filologia Catalana, domina les llengües pròpies de Catalunya i d’altres com el francès i el castellà. Actualment es troba immers en una gran quantitat de projectes musicals entre els quals, la seva carrera en solitari. Avui hem decidit entrevistar-lo perquè ens parli una mica de la seva trajectòria i de la situació de la llengua occitana en la música.
Com va decidir dedicar-se a la música?
Vaig començar a fer música d’ençà que era petit, em sembla que a 10 anys, que jugava amb la guitarra, però vaig començar a fer música amb grups al liceu (institut), és ara, fa un any, que he començat a viure de la música, és la cosa que més m’agrada fer. També faig d’altres coses, he treballat en col·legis occitans com a monitor, també he estat professor d’occità, però com que he tingut força concerts i residències he hagut de triar entre o ser professor o ser músic.
Per què fa música en occità?
Quan vaig començar a cantar dins de grups, cantava en francès, en anglès… Però m’era complicat de trobar la meva veu. Un dia, els meus pares es van comprar una casa i hi vaig trobar uns llibres de poesia occitana, em va agradar molt tornar a trobar aquell accent, aquella manera de parlar, de pronunciar… I un estiu, amb un amic, vam decidir fer un àlbum i vaig decidir fer servir aquests poemes. Un o dos anys després vam cercar gent per mirar de fer un grup. D’aleshores ençà que continuo amb la música en occità, atès que he trobat una manera de parlar i de cantar especial perquè, en realitat, no sé cantar cançons d’altres autors, solament les meves perquè, crec que tinc una manera de cantar força específica.
Quina creu que és la situació de l’occità en la música?
La situació de l’occità en la música, crec que es troba en una bona situació, la situació de la llengua en general ja és una altra cosa. Hi ha una gran quantitat de grups que fan música en occità i que m’agraden força. Hi ha força música de qualitat, de tota mena d’estils, de tradicional fins a música molt més experimental. La situació no em sembla catastròfica. A més a més, cal dir que em fa aquesta impressió perquè veig que hi ha molta gent que fa moltes coses. També em fa l’efecte que hi ha molts grups de música en català, cada dia en trobo de nous a Instagram, diria que n’hi ha més que en occità. No estic desesperançat per la música occitana, cada any apareixen grups nous.
