La sisena edició del report europeu sobre islamofòbia el 2020, fet a 31 països del vell continent, conclou que les mesures adoptades pel govern espanyol durant el confinament van augmentar les deficiències socioeconòmiques i minvar els drets fonamentals de la comunitat musulmana. “El fet d’aturar persones de manera violenta pel seu perfil racial va deixar imatges dantesques del tractament d’alguns agents de les forces de seguretat als immigrants i persones racialitzades”, assegura el resum elaborat per Aurora Ali, activista i directora de l’Associació Musulmana pels Drets Humans.
El document consta de 886 pàgines, 37 de les quals dedicades a Espanya. Com a anècdota negativa, el report parla del català i el valencià com a llengües diferents a l’hora de referir-se als idiomes de la península.
Endemés, el report denuncia més casos de denegació d’accés als instituts públics a estudiants amb hijab, malgrat l’absència d’una prohibició legal formal del seu ús. L’altre handicap és la manca d’escolarització de centenars de menors a Ceuta i Melilla -motiu pel qual Nacions Unides ha emès una nova resolució nominal-, així com la contínua discriminació dels anomenats ‘menas’, víctimes de “caceres organitzades” en un marc de creixement de la ultradreta tal com ja va denunciar un recent estudi difós pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. El report condemna el discurs públic i polític que barreja l’odi cap als musulmans i la immigració.
De l’anàlisi també es desprèn “l’històric incompliment” dels acords de 1992 entre l’Estat espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya, que ha provocat una manca d’espai “flagrant” per als enterraments islàmics als cementiris municipals.
Pel que fa a les conclusions i recomanacions polítiques, l’estudi considera que a Espanya les institucions han de reconèixer el racisme antimusulmà i incloure el biaix antimusulmà als informes anuals sobre discriminació i delictes d’odi. Atenent la recomanació de l’ONU Relator sobre Minories, s’hauria de crear un cens que reconegui la diversitat ètnico-racial i en garanteixi la identitat, autoadscripció i anonimat amb l’objecte de dissenyar programes eficaços basats en evidències que avaluïn l’impacte sobre les comunitats marginades. Els funcionaris han d’aplicar els codis de conducta existents pel que fa al tractament de les minories i els menors i els organismes d’igualtat haurien de defensar la inclusió de dones musulmanes amb hijab en ocupació i educació.
Una altra conclusió és la necessitat de llibres que incloguin textos educatius sobre l’Islam, els musulmans, el patrimoni islàmic espanyol, les migracions i el material recent sobre “El terrorisme a Espanya”, amb el convenciment que els drets humans s’haurien d’incloure en el currículum escolar obligatori i el recordatori que la Constitució recull el dret fonamental a l’educació per a tots els menors que resideixin a l’Estat espanyol.
La darrera recomanació és que els perfils racials s’il·legalitzin i siguin substituïts per dades empíriques objectives que tinguin en compte l’ètnia i la nacionalitat. En aquest sentit, els funcionaris haurien d’ajudar en la presentació de denúncies en cas de delictes contra les minories i no haurien d’iniciar un procés d’expulsió si la víctima es troba irregularment a Espanya. També, les comunitats musulmanes haurien de poder accedir a l’assistència jurídica especialitzada de manera permanent i sense obstacles, atès que la majoria dels problemes denunciats es podrien resoldre amb la legislació vigent.
Finalment, l’estudi assenyala Macron com el símbol de la islamofòbia institucional i estructural de tot Europa, atès que llurs polítiques estan “directament dirigides a la discriminació i criminalització dels musulmans a França”.
