Un marc mental de criminalització dels menes afavorit per l’augment de discursos populistes i xenòfobs. Aquesta és la conclusió principal d’un report sobre el tractament informatiu dels joves migrats sense referents familiars als mitjans de comunicació i xarxes socials, elaborat per la jornalista i politòloga Sònia Cormenzana amb la col·laboració del també jornalista Joan Palomés, Rodolfo Zevallos (investigador en lingüística computacional), Joan Amaru P. Potoy (màrqueting online) i la comunicadora Mirta Barreira, a banda del suport de la Fundació Barça. L’acreditació de la vigència del clàssic prejudici que els immigrants venen a robar-nos-ho tot.
L’objectiu d’aquest estudi, recentment difós pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha estat detectar les diferents tipologies narratives que es construeixen als mitjans i a les xarxes al voltant dels joves migrats sense referents familiars. S’ha pogut constatar que a partir de finals del 2018 i principis del 2019 la creixent polarització política ha provocat un efecte similar en els missatges: el relat més excloent està guanyant la partida i imposa el marc que identifica els joves migrats sense referents familiars com a causants de conflictivitat. Mitjans i xarxes tendeixen a encasellar els protagonistes de qualsevol notícia en un col·lectiu i necessiten identificar d’alguna manera el subjecte de la informació.
Atenent el report, l’alta càrrega negativa que desprèn actualment l’acrònim “mena” l’invalida com a opció acceptable per a aquesta identificació, però des del punt de vista periodístic és un terme idoni atès que pràcticament tothom el coneix –es va proposar com a neologisme de l’any 2019–, i té només 4 lletres, de manera que és molt fàcil col·locar-lo, per qüestions d’espai, en el titular de la notícia. Així doncs, mentre els mitjans conservadors utilitzen “mena” amb escreix, els mitjans amb més sensibilitat no tenen una alternativa buida de contingut negatiu. Per tant, l’estudi reclama una reflexió profunda sobre la necessitat de construir un nou marc mental que superi els tics racistes i advoqui pel respecte a la diversitat.
Les conclusions d’aquest estudi és que l’acrònim “mena” és present a la majoria de capçaleres –52,6% en el cos dels articles i 25,9% en els titulars de les notícies analitzades–; que el fenomen de la immigració acredita la polarització ideològica de la societat i mitjans amb una majoria d’articles en què la qüestió s’aborda sota un camp semàntic en el qual predomina l’òptica de la seguretat, el gregarisme, la reprovació moral i les construccions discriminatòries –i, en ocasions, el discurs de l’odi–; la descontextualització de les informacions i la invisibilització dels protagonistes, dels quals no es recull el testimoni.
El fet que la majoria de notícies apareguin a la secció de societat, la manca d’un codi deontològic a les xarxes socials –on s’empren la ironia i les preguntes retòriques–, la intencionalitat ideològica dels hashtags i els missatges d’empatia inicial seguits d’una adversativa –s’introdueix el tema amb un posicionament a favor però a continuació s’emet la crítica–, són altres conclusions de l’estudi.
Les recomanacions del report són treballar per garantir una formació especialitzada dels i les jornalistes que aprofundeixi en la complexitat i riquesa de la diversitat cultural, les causes i els processos del fenomen migratori; evitar les informacions descontextualitzades; construir una estratègia per deslligar l’acrònim “mena” de connotacions negatives; conscienciar mitjans i periodistes per dedicar més espai als gèneres d’entrevista, crònica i reportatge amb l’objectiu de garantir més visibilitat als joves i aprofundir en les seves realitats; evitar la vinculació dels centres de menors/d’acollida amb baralles o violència; garantir la presència d’informacions relacionades amb els joves en totes les seccions dels mitjans; elaborar un manual de bones pràctiques específic sobre el tractament dels joves migrats sense referents familiars adreçats als mitjans de comunicació; crear un Observatori dels Menors Migrats que faci seguiment exhaustiu del tractament informatiu del tema i cercar, identificar i promoure els referents dels joves (esportistes, culturals, educadors, etc.) amb els quals es puguin emmirallar i es converteixin en exemples de superació, esforç i èxit per a tota la societat.
