L’emblanquiment de Vox ha estat possible gràcies a la complicitat mediàtica però també a la connivència judicial. Una jutgessa ha manat retirar els 32 llibres LGTBI que l’Ajuntament de Castelló havia repartit en una desena d’instituts. “Diu que si un nen en llegeix algun li pot provocar un dany irreparable, no sigui que es tornin mariques o lesbianes de tant llegir, que això no es pot arreglar”, va tuitar amb ironia Joaquín Urías, professor de dret constitucional i exmembre del TC.
Ensems, la jutgessa María Cristina Díaz, exalt càrrec del PP, ha exigit al Diario.es que faciliti a la família Franco el nom de la font que va revelar la llista de tresors del Pazo de Meirás. “Els jutges espanyols tenen una formació molt deficient en matèria de drets humans; l’article 20 de la Carta Magna prohibeix exigir judicialment a un periodista que reveli les seves fonts, és un dret intocable però sembla que no ho entenen”, assegura Urías.
La cirereta del pastís l’ha posat Víctor Amela, el paradigma de l’intel·lectual pseudoprogre equidistant, que a Twitter es pregunta per què costa tant entendre que la llibertat comporta la incomoditat d’escoltar opinions nazis, racistes, misògines i homòfobes.
La prohibició de llibres i l’exigència de revelació de fonts periodístiques recorden inevitablement la nit dels vidres trencats del 9 al 10 de novembre de 1938: ja només quedaria cremar els llibres en una plaça pública.
