La nova llei de memòria democràtica naixerà coixa, ateses les diferents pretensions dels socis de govern espanyols. Mentre Podem ho ven com un avenç progressista, el PSOE no vol que impliqui judici penal als crims franquistes. El 20-N la Conferència Episcopal va refusar prendre mesures contra els homenatges al dictador amb el pretext que “eren misses” i en una d’elles hi va assistir Pablo Casado.

“Aquest govern no tocarà la llei d’amnistia, ens sentim orgullosos de la Transició”, ha proclamat la ministra de Defensa Margarita Robles, la mateixa que entre 1994 i 1996 es dedicava a donar cinc milions d’euros mensuals a la Casa Reial mentre era secretària d’Estat d’Interior, la mateixa que fa poc es va veure esquitxada per un escàndol de portes giratòries amb un militar jubilat.

Mentrestant, el Suprem ha revocat la condemna contra l’exsecretària general de Podem a Andalusia Teresa Rodríguez –líder d’Adelante Andalucía–, que el 2018 havia recordat a Twitter que Utrera Molina va ser responsable de l’execució de Puig Antich juntament amb Fraga.

Endemés, el diari alemany Taz s’ha fet ressò del caràcter dretà de la justícia espanyola, a la qual recriminen manca de sensibilitat amb la llibertat d’expressió de l’esquerra, excessos en la persecució a independentistes, condemnes a diputats de Podem i màniga ampla amb el rei emèrit.

D’altra banda, el centre Simon Wiesenthal ha criticat que La Sexta entrevisti la neonazi Isabel Peralta en horari de màxima audiència.