“Els joves es resisteixen a ser propietaris d’un habitatge” és un dels darrers titulars d’El Mundo, en coherència amb una moda de la caverna mediàtica que es fonamenta a idealitzar la pobresa i la precarietat. La característica principal és l’ús de neologismes en anglès que semblen proveir de sofisticació realitats que no tenen res de positiu. Per exemple, El País explicava que els perfils laborals més sol·licitats s’apunten al job hopping, és a dir, canviar de feina cada un o dos anys atès que els nadius digitals “tenen poca o nul·la afecció.

El País també ha dedicat notícies al coliving, com a manera de lluitar contra la soledat del confinament; al nesting, que seria no sortir de casa el cap de setmana per a il·luminar la ment i rebaixar la intensitat; al friganisme, que vol dir agafar menjar de les escombraries i també al wardrobing, terme que descriu l’estratègia d’estrenar roba i tornar-la per manca de diners.

Per acabar-ho d’adobar, El País també ha volgut seduir els lectors amb els doers, persones capaces de qualsevol cosa per tirar endavant els seus somnis –eufemisme d’explotació laboral–, i la co-opetition, o sigui, la recerca d’aliances amb adversaris empresarials que esdevenen competisocis.

De la seva banda, Antena 3 s’ha volgut unir a la festa assegurant que el salari emocional és cada cop més valorat pels espanyols en relació al sou.