La mort de Diego Armando Maradona a 60 anys ha deixat en estat de shock el món del futbol, que l’està plorant i el plorarà durant un dol col·lectiu en què el culte, -sobretot a l’Argentina i a Nàpols-, ha tapat nombrosos escàndols. En la seva vessant positiva, ‘El Pelusa’ va ser un jugador compromès amb el sector de població més pobra de la qual provenia, com ho demostra el fet que per exemple el 1984 va subvencionar amb 15 milions l’operació d’un nen malalt i els altres cinc es van aconseguir gràcies a la recaptació d’un partit benèfic.

Però el déu del futbol també va conèixer l’infern: a la coneguda addició a les drogues i a l’alcohol, hi cal afegir un llarg serial de violència i maltractaments a algunes de les companyes sentimentals com Claudia Villafañe o Rocío Oliva i un reguitzell de fills no reconeguts. Sense oblidar-nos la protecció que va rebre de la Camorra per a evitar passar controls anti-dopatge, tal com va confirmar el periodista Lluís Canut.

Com a dada curiosa, la premsa argentina publica que Maradona va deixar per escrit la petició de ser embalsamat per tal que el seu cadàver sigui exhibit. Mentrestant, el seu metge personal ha estat imputat per possible negligència i homicidi culpós.