Nou pas enrere en la normalització del català, atès que el Ministeri de Justícia ha refusat d’obligar els jutges i fiscals a emparar les llengües cooficials. La notícia positiva és que una trentena d’eurodiputats ha exigit incloure el català a la Conferència sobre el Futur d’Europa.
A més, el Consell d’Europa ha recollit observacions del report de Plataforma per la Llengua per retreure a Espanya la discriminació del català i l’incompliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o minoritàries; l’entitat alerta que la pandèmia no pot ser una excusa per imposar el castellà per bé que hi ha el risc que acabi en paper mullat i no vagi més enllà d’una declaració d’intencions per aparentar, com les que s’acostumen a fer en relació als presos polítics. Fa poc la Plataforma va advertir de les deficiències del català en els webs estatals.
A tall d’anècdota, la Biblioteca Nacional d’Espanya ha fet un tuit demanant perdó als qui s’hagin sentit discriminats en relació a l’exposició d’uns manuscrits il·luminats, l’objecte dels quals és mostrar obres en les qualificades de manera pejorativa com a “lenguas vernáculas” que s’empren en els antics territoris de la Corona d’Aragó.
Els jutges abans de jutges són persones i el càrrec no està per damunt de la dignitat personal sino que el fet de ser persona la exigeix a les autoritats. La justícia és un servei no una desligitimació dels drets naturals i les llengües vernàcules exigeixen el dret del seu us perquè és l’idioma de la seva existència. Ser jutge no justifica imposar per llei una privació d’un dret natural i la Constitució diu textualment que tots els espanyols tenen el deure de conèixer el castellà i el dret d’usar-lo. ´No és una exigència és un respecte a la llibertat. Constitucionalment ningú em pot obligar parlar en castellà. L’euskera, el galleg i el català són llengües tan espanyoles com el castellà.