La carta d’Oriol Junqueras, on fa costat a la fallida via escocesa pel referèndum pactat i que renuncia a la unilateralitat, ha fet indignar molts independentistes a les xarxes i ha engendrat un allau de respostes de polítics, a favor i contra. Significativament a favor, els unionistes del PSOE i contra, Junts i la CUP. Ciudadanos, en la funció assignada de dignificar el PSOE per comparació amb ells, ha atacat Junqueras i l’independentisme.
En la carta al diari Ara -que té una directora manifestament contraindependentista i on es va refusar de publicar publicitat institucional del referèndum del 1r d’Octubre- Junqueras renuncia a la unilateralitat; és a dir, a la independència, perquè la sola via a la independència és la via unilateral exemplificada per Kosovo. També considera positiu els indults, que Junqueras mateix fa poc deia que se’ls podien confitar. És clar que Junqueras deia “doneu-me 68 diputats i declaro la independència aquesta mateixa tarda”. El desgavell a ERC és èpic si recordem que el diputat reciclat del PSC, Carles Castillo, encara manté l’acta de diputat després de dir que votaria ‘no’ a la independència.
Per Junts, Elsa Artadi -l’executora dòcil del 155 amb Aragonès- no ho ha arreglat gaire quan lloa la via quebequesa, també fallida com l’escocesa, i quan diu que no es pot renunciar a la via unilateral ni a cap de les possibles, com si n’hi hagués d’altres. Cal recordar que Jordi Graupera va confessar que Elsa Artadi li va demanar que escrivís un discurs de suspensió d’independència després del referèndum del 1r d’Octubre. Així que un debat sobre independència entre Junqueras i Artadi és com dos toreros que parlen de drets dels animals.
A ERC, hi ha hagut els moviments típics de guió com ara Marta Vilalta que mira de defensar que Junqueras no ho ha dit pas o com la part interna Col·lectiu Primer d’Octubre, la qual afirma que els militants no han pas renunciat a la unilateralitat. Recorda molt al “culebrot” que durant anys va posar en escena Convergència i Unió quan va fer tots els papers de l’auca per a ampliar la base electoral, però sense el recurs de tenir dos partits.
Ara caldria sospesar que Junts trenqués amb ERC per aquesta traïció a la independència; emperò, havent-hi tants càrrecs i sous en joc i després de tants anys de procés, que passés allò normal, a la Catalunya processista, seria paranormal.
