Javier Lambán ha oficialitzat la candidatura a la reelecció com a secretari general del PSOE d’Aragó i amb tota probabilitat farà el mateix a les autonòmiques de 2023. Tot i gaudir d’un protagonisme mediàtic secundari, aquest polític professional d’ençà 1983 encaixa perfectament amb els barons socialistes (Leguina, Corcuera, Bono, Guerra, Rodríguez Ibarra) que han anat circulant pel carril dret fins al punt que podrien haver-se guanyat les garrofes al PP sense escàndol ni càrrecs de consciència. Sempre al servei de l’Espanya monolítica des d’una comunitat que ha convertit en sucursal de Ferraz, de la mateixa manera que la seva predecessora Luisa Fernanda Rudi (PP) la va transformar en delegació vassalla de Génova.
L’anticatalanisme patològic amb rèdits electorals de Lambán –curiosament es va llicenciar a la Universitat de Barcelona–, ha estat proporcional als episodis de corrupció i mala praxi, reduïts a la mínima expressió pel diari Heraldo de Aragón propietat de la família Yarza, lleial a la monarquia, la Constitució i l’Opus Dei.
La Fiscalia Anticorrupció va acreditar la corrupció a les obres de la plataforma logística Plaza, però Lambán va fer com si sentís ploure quan un treballador el va informar tres vegades de les irregularitats d’un frau de 200 milions d’euros. El 2015 el president de l’Aragó va adjudicar contractes per valor de 10 milions d’euros a la constructora de José Sumelzo, pare de la diputada socialista Susana Sumelzo.
En ple debat sobre el trasllat forçós de les obres de Lleida a Sixena –va tenir el cinisme de parlar de deteriorament voluntari de les peces retornades–, un estudi va concloure que l’Aragó suspenia en la conservació de patrimoni atès que entre Osca i Saragossa hi havia 70 béns culturals en alerta.
El 2017 va promoure l’ICA, un impost que atenent IU Aragó era un frau perquè feia pagar un pla de depuració i sanejament i que va motivar manifestacions i 10.273 firmes en contra. A principis de 2021, la proposta de reforma del govern aragonès plantejava una nova pujada al rebut de l’aigua.
Durant la celebració del 12 d’octubre de 2018 va recórrer al tòpic per acusar els polítics catalans de “neandertals, supremacistes, autoritaris i excloents” i va queixar-se del suposat maltractament del castellà a Catalunya mentre Iceta hi defensava la immersió… El novembre de 2018 va assegurar a Twitter que quasi tots els grans autors catalans opten per escriure les seves obres en castellà.
El 2019 la Cambra de Comptes aragonesa va alertar que el govern encapçalat per Lambán havia malbaratat 423 milions d’euros en sous i contractes irregulars durant el 2017, és a dir, en despeses executades sense expedient de contractació ni formalització de contracte. Aquell mateix any va assegurar que els llibres de text catalans incloïen falsedats i que per exaltar la sardana o la Mare de Déu de Montserrat no veia “necessari que una comunitat autònoma es declari nació”.
També va descriure els independentistes com “congènitament deslleials”, va acusar l’escola catalana i TV3 “de ser una fàbrica d’energúmens” i als CDR de ser “fills de la burgesia que canviaran el còctel Molotov per llocs en consells d’administració de l’empresa dels seus pares”.
El juny de 2020 Anticapitalistes Aragó li va retreure que el macroescorxador de Binèfar –amb causes judicials obertes contra els seus propietaris–, fos focus de milers de contagis durant la pandèmia per culpa de la precarietat laboral i la deficiència en les mesures de seguretat. També asseguraven que el 90% de les morts per la Covid-19 es van produir a residències de gent gran, el 70% de les quals són privades. La mateixa plataforma política el va responsabilitzar d’una reducció de 36 milions d’euros en ingressos el 2019, fruit d’una reforma de l’impost de successions que afavoria les classes altes.
El proppassat gener va qüestionar l’existència del canvi climàtic i una experta li va haver de recordar que “no té ni idea de ciència”. El febrer va anunciar que no participaria en l’organització de la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030 pel nom triat.
Finalment, a meitats d’agost Lambán va fer a Twitter una apologia de la colonització i genocidi dels pobles originaris d’Amèrica, amb un missatge calcat al de Vox. El president de l’Aragó també ha fet enfadar els ecologistes, que l’acusen d’haver convertit la Roca de Troc –una icona de la vall de Castanesa–, en una peça més de l’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler.
Sense oblidar els 130 milions d’euros gastats en el pantà de Mularroya, declarat il·legal en quatre ocasions perquè contravé la normativa mediambiental europea. Recentment el govern d’Aragó va plantejar que els ocells s’havien d’adaptar i aprendre a esquivar aerogeneradors. Si Labordeta aixequés el cap…
