S’acosten unes dates importants en el calendari i amb un lèxic propi que traiem del rebost cada cop que arriba el 1r de desembre. Com que ha estat tot un any en les profunditats del rebost és possible que no ens en recordem ben bé de quines paraules són i fem servir-ne unes d’altres que no siguin les correctes. És per això que avui us porto unes quantes paraules que normalment diem malament.
El Nadal:
Aquesta la diuen fins i tot en la televisió regional catalana (TV3). Nadal no acostuma a dur article, no diem ‘’ja s’acosta el Nadal’’, sinó ‘’ja s’acosta Nadal’’. L’excepció a aquesta norma, però, és quan ‘’Nadal’’ està determinat (‘’el Nadal de l’any passat’’) o quan fa se subjecte o de complement directe (‘’no m’agrada el Nadal’’). També cal dir que ‘’Nadals’’ solament ho diem quan ens referim a el dia de Nadal de diferents anys (‘’ha nevat tres Nadals seguits’’), no direm mai ‘’aquests Nadals me’n vaig a esquiar’’ o ‘’que passis uns bons Nadals’’.
Cagatió:
El tronc aquell que tenim a casa i que el dia de Nadal ens caga regals després d’atonyinar-lo amb bastons es diu Tió, la paraula ‘’cagatió’’ fa referència a l’acte de colpejar-lo per a fer-lo cagar.
Nit Bona/Nit Vella/Fi d’any:
Tres expressions molt escampades a causa del castellà. De la nit del 24 de desembre en diem ‘’Nit de Nadal’’, de la del 31 en diem ‘’Nit de Cap d’Any’’ i del 1r de gener en diem ‘’Cap d’Any’’.
Raïms:
En català, raïm fa referència a tota la fruita, de les boletes que té, en diem grans de raïm. El 31 de desembre mengem 12 grans de raïm, no pas 12 raïms.
Feliç any:
Sempre que sento aquesta expressió hom aconsegueix l’efecte contrari, fer-me infeliç. En català sempre hem felicitat les festes amb un ‘’Bon’’ al davant de la festa que felicitem, ‘’Bon any nou’’, ‘’Bona Diada’’, ‘’Bon Sant Jordi’’… oi que ens semblaria estrany dir ‘’Feliç Nadal’’?
Muerdago:
Aquesta planta tan fantàstica que serveix d’excusa per fer un petó a la persona que ens agrada té un nom diferent en català del que acostumem a sentir en les televisions espanyoles: VESC.
Reis Mags:
Doncs sí, els catalans som més realistes que els nostres veïns i no creiem que els Reis siguin mags, és per això que en diem Reis d’Orient (en segons quins llocs també en diuen Reixos d’Orient).
I fins aquí l’article. Espero que n’hagueu gaudit i n’hagueu après alguna cosa. D’aquí estant us desitjo unes bones festes i un bon any.
