“És un triomf col·lectiu amb suport de tots els partits parlamentaris”. Així s’expressava el diputat bretó Paul Molac després que l’Assemblea Nacional francesa hagi aprovat una llei pel reconeixement i promoció de les llengües autòctones del país veí, la primera des que la Llei Deixonne n’autoritzava l’ensenyament públic el 1951. La llei Molac, aprovada amb 247 vots a favor i 76 en contra, hi reconeix l’ensenyament immersiu així com la senyalització bilingüe i, a més, permetrà que els noms portin caràcters que no existeixen en francès com ara la “ñ” bretona o alguns accents en occità i català.

La normativa defineix tres eixos de protecció i promoció -el patrimoni, l’ensenyament i els serveis públics- en un país que històricament no pot vantar-se d’haver estat respectuós amb les llengües diferents del francès.

Cal destacar que els 100 diputats del grup macronista La República en Marxa (LREM) han votat favorablement al text, desobeint la consigna oficial del partit encapçalat pel ministre d’Educació Jean-Michel Blancher. En contraposició, el partit d’esquerra La França Insotmesa (LFI) hi ha votat en contra excepte una diputada, que ha admès haver-se equivocat.