“Digueu-me, podeu veure, a la primera llum de l’alba allò que hem hissat amb orgull a l’hora del crepuscle? La senyera estelada i llistada surarà triomfant sobre la terra dels lliures i la pàtria dels valents”. És un cartell-poema de Martí Marcó, que fa 42 anys va ésser assassinat per la policia franquista al carrer Diputació de Barcelona. Aquest jove independentista de 19 anys va ésser sorprès pels agents quan, amb dos companys, proposava d’assaltar un furgó blindat de Banca Catalana. Tot i que va aconseguir fugir-ne, va rebre tres bales i moria alguns dies més tard a l’Hospital Clínic.
Compromès amb la lluita de la clandestinitat estant, amic de l’escriptor Manuel de Pedrolo –víctima de la censura franquista primer i de la pujolista després-, era part de les Joventuts d’Esquerra Republicana, durant la Transició va passar a Estat Català i, finalment, va crear l’Agrupació Unitària d’Esquerres (AUE) i l’Exèrcit d’Alliberament de Catalunya (EAC), llavor de Terra Lliure.
D’altra banda, el 26 de gener de 1641 les tropes catalanes i franceses van vèncer l’exèrcit de Felip IV a la batalla de Montjuïc. De llavors ençà, l’heroïcitat es recorda com el Dia del Soldat Català; un carrer de Sants duu el nom d’aquesta data.
Fa 42 anys la policia franquista va assassinar Martí Marcó, militant d’ERC.
En el mes de Març del 2017, personalment vaig fer-li un toc d’atenció en persona, amb el propi Oriol Junqueras sobre el assassinat d’en Martí Marcó, un bon company dintre d’ERC, del carrer de la Mercè de Barcelona, apreciat i estimat per mi mateix, com per el propi Heribert Barrera.
Sempre està present dintre del la meva memòria d’un gran patriota catalanista.
Ni Oblit, Ni Perdo, ERC, Sou uns Traïdora espanyolistes, a les Terres de Catalunya.