Dissabte passat, Escòcia va guanyar a rugby en terreny anglès al Torneig de les Sis Nacions, per primer cop d’ençà 1983. El món ha canviat molt de 38 anys ençà, fins i tot el torneig ha canviat de nom i es va formar abans que Itàlia s’hi incorporés al 2000, quan era el Cinc Nacions. El que no ha canviat gens és que ni Escòcia ni Catalunya són independents, malgrat que fa anys que ambdues nacions són governades per forces formalment independentistes.

A Escòcia, les enquestes consecutives favorables a la independència ja són més de vint i els draps bruts i la tensió entre les faccions de Salmond i Sturgeon, dins l’SNP, augmenten cada dia. En aquest ambient, Escòcia farà les eleccions al seu parlament el 6 de maig vinent. Les farà amb un enrevessat sistema electoral que combina sistema majoritari (73 escons) i proporcional (56 escons). Com que el repartiment proporcional aplica la llei d’Hondt i té en compte els escons obtinguts per un partit al primer vot majoritari, en penalitzen el repartiment al segon. Si s’hi volgués obtenir el millor resultat possible, tothom que vol la independència hi hauria de votar SNP al vot majoritari i a una llista blanca independentista, que hi podria treure entre 20 i 30 escons més que la llista de l’SNP. Però l’SNP hi torna a demanar el doble vot, i ofereix així escons a l’unionisme. I és que, si l’independentisme escocès hi tragués 90 escons de 129, no podrien trobar refugi en referèndums -com el que van robar als escocesos al 2014 o el que ara Londra els hi nega- i haurien de fer la DUI. I no volen fer-la pas. És la versió escocesa del reeixit català Baños-Madaula Style.