A la nit electoral, amb el frec a frec en escons entre PSC, ERC i JuntsxCat, semblava que les opcions de govern minvaven a dues: PSC + ERC amb alguna peça més o bé ERC + Junts amb algun complement. La segona opció seria la desitjada pels independentistes i la més lògica atès que ERC, que és a totes dues opcions, tindria la presidència garantida. A més a més, Aragonès, a la compareixença trilingüe, va deixar caure que seria desitjable que el pacte d’investidura anés acompanyat d’un pacte de pressupostos.

Però a la Catalunya del procés les coses no són mai com cal esperar i els independentistes no podem estar mai tranquils.

Els darrers dies, ha agafat força la possibilitat d’un pacte a tres entre ERC, CUP i Comuns, tot deixant fora JuntsxCat. Per a aquest acord, que disposaria de 50 escons, hi caldria, per tal de reeixir, l’abstenció de PSC i Junts a la segona votació. Seria una opció enverinada on Junts tindria el dilema de passar a l’oposició o votar NO al costat de Ciutadans, VOX i PP, i anar a la repetició d’eleccions en circumstàncies adverses.

Tot i aquest maquiavel·lisme potencial d’ERC, la inestabilitat que generaria un Govern que hauria de menester 18 escons per a la majoria absoluta i com ho rebria l’independentisme, fan que aquesta opció sigui improbable. És clar que, a Catalunya, de més verdes en maduren.