Al mes de març, el Parlament Europeu va alçar a petició del Tribunal Supremo espanyol la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. La resolució no és ferma perquè els tres ex-membres del Govern català van presentar un recurs de nul·litat al maig. Com que les sessions del Parlament Europeu tornen a engegar el 7 de juny, corrien perill d’ésser detinguts, cosa que impedia que poguessin fer activitat parlamentària.
Per això, van demanar mesures cautelars que els permetin de continuar a fer la seva tasca sense por a ésser detinguts, fins que hi hagi resolució del fons de l’afer. Se’ls hi ha concedit, per a evitar un dany irreparable i sense que el Parlament hagi presentat al·legacions respecte a les mesures cautelars.
De fet, una lectura estricta permet de pensar que aquestes mesures cautelars es podrien retirar no solament quan hi hagi sentència del fons de l’afer, que podria trigar un any, sinó en l’aute de resolució de mesures cautelars un cop el Parlament faci al·legacions els dies vinents.
Lamentablement, els mitjans processistes públics i els subvencionats han exagerat aquest formulisme que no prejutja el fons de l’afer, els quals s’estimen més que els independentistes estiguin més excitats que no pas informats.
