El Tribunal Constitucional ha anul·lat parcialment el decret llei de la Generalitat que obligava a oferir lloguer social per als col·lectius vulnerables. La sentència declara inconstitucionals diversos articles, com ara la definició d’habitatge buit o de ‘funció social’, amb pretext que l’eina jurídica emprada hauria d’haver estat una llei. Això hi sosté un fil d’esperança, atès que el TC no ha analitzat si aquests articles envaeixen competències estatals -tal com sostenia el recurs del PP-, de tal manera que si el Parlament tornés a aprovar-los per mitjà d’una llei, hi hauria possibilitats que tirés endavant. El decret establia la renovació obligatòria dels lloguers socials abans de presentar-hi demanda judicial o execució de desnonament per impagament contra persones i unitats familiars en perill d’exclusió, el contracte de les quals fos vora d’extingir-se. S’hi exigia que l’arrendatari fos un gran propietari o una persona jurídica que hagués adquirit l’habitatge després del 30 d’abril de 2008 i emanés d’execució hipotecària, acord de compensació de deutes, dació en pagament o compravenda fonamentada en la impossibilitat de restituir el préstec hipotecari.

El 5 de febrer i el 4 de març de 2020 es convalidaven al Parlament de Catalunya els Decrets Llei 17/2019, de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge, i el DL 1/2020, respectivament. Ambdues normes eixamplaven la cobertura de la Llei 24/2015, de mesures urgents per a fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de manera que s’hi protegien noves situacions com ara són els desnonaments per finició de lloguers socials o els desnonaments invisibles, pel fet d’aplicar augments abusius a la renda de lloguer a l’hora de renovar un contracte.

L’aprovació per unanimitat de la Llei 24/2015 al Parlament, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular, ha permès d’aturar milers de desnonaments i talls de subministrament indiscriminats arreu de Catalunya. La llei, pionera en l’àmbit del dret a l’habitatge tant en l’àmbit autonòmic com estatal i internacional, ha patit nombrosos atacs que van desembocar en un recurs d’inconstitucionalitat del PP contra els DL 17/2019 i DL 1/2020, tot al·legant que aquestes normes eren un atac frontal al dret a la propietat privada i una violació competencial en matèria de drets.  El Grup Promotor, que acusa el PP de sostenir els interessos de bancs i fons voltor, és convençut que la llei original i els decrets llei que l’amplien fan efectiu l’article 47 de la Constitució, i té el suport de representants dels grups parlamentaris de Junts x Cat, ERC, En Comú Podem i la CUP. A més, alerta dels efectes d’una anul·lació per tal com, atenent dades de la Generalitat, en menys d’un any, la llei ha obligat els grans propietaris a fer 2.200 ofertes de lloguer social per a evitar desnonaments i -sense comptar-hi els casos de Barcelona- 3.289 famílies serien desnonades si la sentència fos negativa, pel fet d’estar pendents d’un lloguer social (1.399 desnonament de lloguer, 1.324 d’ocupacions i 566 d’hipoteca). En canvi, el govern espanyol pagarà un lloguer a preu de mercat i les despeses corrents als grans propietaris que tinguin habitatges ocupats i no puguin emprar el desnonament.

D’altra banda, un conjunt de famílies dels districtes madridencs de Pinto, Vallecas i Vicálvaro ha avisat del risc d’ésser desnonats, enmig de la pandèmia, per culpa de les clàusules abusives dels contractes de lloguer assequible de l’Obra Social de La Caixa. Els afectats qualifiquen de “desesperant” la situació, atès que d’ençà el 2005 en paguen l’IBI, l’assegurança de caució i altres conceptes com ara un dipòsit i una fiança que augmenten progressivament. A més, l’alternativa d’estar-se al carrer és fer front a augments de lloguer, que en alguns casos passen de 617 a 818 euros mensuals. Les famílies han demanat ajuda al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i solucions a l’Obra Social de La Caixa, amb l’objecte que “deixi d’abusar de nosaltres per la nostra necessitat d’habitatge”.