Amb poc més de mil vots, a l’Assemblea de la CUP es va acordar de prestar suport a la investidura d’Aragonès, però solament per 59% a 39%. La cosa es complica encara més perquè, a la segona qüestió, 86% troba insuficient l’acord i pensa que cal anar més enllà; és a dir, limita ERC, que no pot cedir davant Junts. Això ha fet que molts dels mitjans que cobren per dir-nos què hem de pensar, diguin que Junts té ara la pressió de votar sí a la investidura. Però ens fan embrolls.

Lluny del nostre pensament fer d’advocats de Junts -tan culpables o més que cap altre partit que no siguem independents del 2014 ençà o, pel cap baix, del 2017 ençà-, el que no permetrem és que s’enganyi més el nostre poble.

Aquesta negociació entre CUP i ERC és il·legítima de bon principi: no es pot fer cap pacte que no permeti de fer Govern, com és el cas. Les negociacions possibles que poden fer Govern són o bé trilaterals, ERC-Junts-CUP, o bé ERC-Junts. Per contra, s’ha votat un acord que no garanteix la investidura i, per afegitó, que es considera com insuficient. Això equival a fer xantatge a Junts, els quals són obligants a acceptar condicions imposades per un tercer, cosa que en dificulta l’acord. Fa molta vergonya atès que cap d’aquests partits vol la unitat independentista, solament volen carregar a l’adversari la culpa de la manca d’unitat.

Esperem que ben aviat hi hagi un foc nou que ens porti a la independència i, a la Catalunya novament lliure, tenir partits que no juguin amb els vots del poble pel seu interès i mitjans de comunicació que no en siguin còmplices.