Podria semblar un acudit d’aquells que comencen amb “un espanyol, un anglès i un francès…” però el tema no fa gens de gràcia i aquí tots són espanyols: el fill del rei imposat pel franquisme impune, el ministre condemnat pel Tribunal de Drets d’Humans d’Estrasburg per tortures i el secretari general del partit que va crear els GAL van inaugurar a Vitòria-Gasteiz el Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme.

L’acte ha estat envoltat de polèmica i no només pel tèrbol currículum dels tres personatges sinó, sobretot, pel criteri a l’hora d’incloure les víctimes i per algunes absències flagrants, com la dels cinc obrers assassinats a Vitòria-Gasteiz el 1976 durant la Transició. La inauguració s’ha dut a terme pocs dies després que els vocals del CGPJ, amb un mandat caducat d’ençà dos anys i mig, hagin proclamat que l’apologia del franquisme entra dins de la llibertat d’expressió.

Una rèplica de l’espai on Ortega Lara fou segrestat ha acaparat honors i fotografies, però el 2013 el govern espanyol va manar destruir una versió de la banyera on Mikel Zabalza va ser assassinat. Endemés, el màxim responsable de l’aparell franquista repressiu, la brigada politicosocial de San Sebastià,  Melitón Manzanas, també hi consta com a víctima d’odi al costat de Carrero Blanco.

El director del Memorial és el jornalista Florencio Domínguez, posat a dit per l’exministre Fernández Díaz, el de l’Operació Catalunya per mitjà de la qual fabricava delictes falsos contra independentistes i el qui es vantava d’haver-se carregat la Sanitat catalana.

Mentrestant, entre el silenci mediàtic i malgrat l’escassedat de recursos, l’Associació de Recuperació de la Memòria Històrica ha exhumat 34 cossos del cementiri de Manzanares, on van ser abocats fa 80 anys.

Finalment, l’historiador Carlos Babío està sent jutjat per injúries a la família Franco perquè el seu llibre Meirás: un pazo, un cabdill, un espoli va revelar la corrupció del règim dictatorial.