Al principi dels anys 50, el franquisme va canviar la història del futbol quan va obligar que Di Stefano jugués un any amb el Madrid i un altre amb el Barça (començant, això sí, pel Madrid) tot aprofitant un enrenou contractual.
Setanta anys després, el govern d’Ada Colau, a la bella data del 23-F, ha mantingut la tradició de polítics que escombren cap a Madrid i contra Barcelona. El cas és que aquest cop la punyalada bé de l’Ajuntament de Barcelona i en suposada democràcia.
Així, el 2023, serà a Barcelona el primer cap de setmana, de l’1 al 3 de juny, i el cap de setmana següent es farà a Madrid, cosa que pot ser una primera passa per endur-se el festival allà.
El comú, anteriorment al PSC, Jordi Martí (a Catalunya no solament tenim portes giratòries, sinó carnets polítics giratoris, se n’ha felicitat a Twitter quan ha dit que es tracta d’exportar el model de festival engegat a Barcelona. Segurament per a ell, l’espoliació de 20.000 milions euros l’any que pateix Catalunya és un succés perquè significa exportar els nostres impostos.
