El papa Francesc va perllongar la seva fama de progressista amb unes declaracions contràries a les desitjades per l’unionisme. En una entrevista a la COPE amb Carlos Herrera, el pontífex argentí va defensar la necessitat que Espanya prioritzi la reconciliació bàsica dels pobles en detriment de la unitat nacional indissoluble, blindada per la Constitució.
Per tant, el papa contradiu la versió oficial espanyolista segons la qual no existeix un conflicte entre Espanya i Catalunya. Herrera va pressionar-lo amb l’objecte que critiqués els nacionalismes –tots menys l’espanyol, és clar, que no es reconeix com a tal–, però va normalitzar els processos d’independència.
Part de l’independentisme hi ha albirat esperances però el terme reconciliació, que en aquest cas es pot interpretar com al tancament de les ferides i l’èmfasi en la memòria històrica, significa tornar a ésser amics i a estar en harmonia però és ambigu respecte si això ha de succeir en el marc del mateix estat o que cadascú tiri pel seu camí. I evidentment en aquest aspecte el papa no es va mullar.
Aquestes reflexions les va fer davant d’un Carlos Herrera que ni tan sols hauria hagut d’entrevistar-lo si hagués complert la promesa que va fer el 2020, és a dir, que marxaria a viure a Somàlia en cas que Podemos entrés al govern espanyol. Aquest estiu el periodista d’ultradreta també ha estat notícia per dos motius: d’una banda, per haver dinat amb el rei emèrit al seu exili daurat d’Abu Dhabi i, de l’altra, per col·locar el seu propi fill com a substitut a l’emissora eclesiàstica.
