Mentre els nacionalistes espanyols monolingües continuen entossudits a convertir una reivindicació natural en privilegi o discriminació, les Corts valencianes han aprovat una nova llei de la funció pública que estableix el coneixement del català com a requisit per accedir-hi.
Es tracta d’un triomf de Compromís, que ha encapçalat aquesta lluita d’ençà 2015 i ha pogut consensuar la normativa amb Unides Podem i el PSPV, per bé que no n’han concretat el nivell i que no es fixarà un requisit per cada categoria laboral, sinó que s’adaptarà al càrrec i funció. No solament posa fi a “una anomalia”, tal com ha destacat la consellera Gabriela Bravo, sinó també a resolucions arbitràries com la del proppassat novembre en què el TSJ valencià, amb el pretext que la llengua pròpia era mèrit i no requisit, va anul·lar el requisit del títol de coneixement del català per les borses d’interventors o secretaris municipals.
Al Principat, C’s fa temps que va endegar una lluita contra la desaparició del català a la funció pública. Un report de 2018 de Plataforma per la Llengua sobre les relacions de llocs de treball dels diversos ministeris de l’Estat espanyola alertava que més de 98% de les places als territoris administratius de Catalunya, País Valencià i Illes Balears no preveien el català com a mèrit i que, en cap dels més de 33.000 llocs de treball que es destinen als territoris on el català és oficial, apareix la llengua pròpia com a requisit. És a dir, que el català no és requisit per a poder ser funcionari de l’Estat a Catalunya.
A Les Illes, el gener de 2020 el TSJIB va anul·lar el decret llei del govern que establia el nivell de català necessari per als treballadors de la sanitat pública, en considerar que és contrari a dret. Atenent l’Obra Cultural Balear (OCB), es tractava d’una oportunitat per tal que el govern rectifiqués ja que la sentència deixa clar que el català no pot ser un requisit d’accés sense que abans es modifiqui la llei de la funció pública. El proppassat juliol el Consell d’Eivissa va demanar al govern balear l’eliminació del requisit del català per entrar a l’administració pública amb el vot favorable de Podem, PP i C’s.
