Al govern colombià encapçalat per Ivan Duque li ha “calgut” una trentena de morts per desdir-se del projecte de reforma tributària presentat al Congrés, que perjudicava la classe treballadora. El president cercarà consensos per a preparar un nou projecte després de quatre dies de vaga, aldarulls al carrer i bestialitat policial, que han tornat a estripar les costures democràtiques del país sud-americà.

Les xarxes socials han bullit demanant auxili, solidaritat i intervenció internacional, amb alertes d’una dictadura encoberta que contravé els drets i llibertats més fonamentals: manca del dret de protesta i d’organismes de control, silenci còmplice dels mitjans i una ordre pública de disparar civils -animada per l’ex-president Uribe-, que incloïa agressions i detencions arbitràries, tal i com ja ha succeït anteriorment a Teheran, Ankara, Bagdad o Rangun.

Atenent Human Rights Internacional, hi ha hagut 35 civils assassinats -7 de verificats i 28 en procés de comprovació-, 31 desapareguts i 45 defensors dels drets humans agredits, més una dona que ha denunciat haver estat víctima de violació per part de l’Esquadró Mòbil Antidisturbis (ESMAD). L’ONG Temblores ha ofert altres xifres: 672 detencions, 940 abusos policials, 21 assassinats, 12 víctimes de violència sexual i 18 manifestants que haurien perdut un ull durant la revolta.

La caverna mediàtica amb seu a Madrid, tan avesada a alimentar la paranoia dels lligams entre Veneçuela i Podem, ha optat per fer-se l’orni o emprar els habituals eufemismes com ara el de “tensió entre manifestants i policies”.