Aquest guinyol que és la taula de diàleg o negociació entre els Governs català i espanyol va viure ahir un dels capítols només aptes per a fans irreductibles d’aquest culebrot el qual a l’independentisme de base no interessa gens 

La delegació espanyola, que ha despertat el país ocupant el mateix interès que si es tractés de la convocatòria de la selecció de curses de sacs per a un bilateral amistós amb Andorra, inclourà com a representants la vicepresidenta segona Yolanda Díaz, el ministre de la Presidència Félix Bolaños –que és qui n’ha informat, poc protocol·làriament, via una entrevista a Diario.es–, la ministra de Política Territorial Isabel Rodríguez, el ministre de Cultura Miquel Iceta, la ministra de Transports Raquel Sánchez i el ministre d’Universitats Manuel Castells. Es dona la casualitat que Castells té la Creu de Sant Jordi concedida el 2006.

No es descarta que s’hi pugui afegir per decisió pròpia el president Pedro Sánchez.

Però com que ens cal informar del que és notícia, a hores d’ara el Govern espanyol, sense ni Sánchez president ni Nadia Calviño vicepresidenta primera, ha designat una delegació de tercer nivell dins de les possibles. A part que la inclusió de Yolanda Díaz de Podemos, que no té la confiança del PSOE i que reconeixia haver treballat contra el projecte de l’ampliació de l’aeroport del Prat, té un punt de surrealisme.

Pocs dies abans de començar la taula no hi ha acord ni si és taula de diàleg o de negociació, Madrid es nega a parlar de referèndum o amnistia, que la banda catalana posa com a objectius principals, i no hi ha unanimitat sobre si és essencial que hi participi o no Pedro Sánchez. Gobierno i ERC hi treuen importància mentre que Junts ho veu imprescindible. En fi, esperem que no manquin cadires per seure a la banda espanyola i en sobrin a la catalana. No esperem gran cosa més. Quan seguin a negociar actius i passius després de la independència, des de Catdavant ens hi bolcarem.