Sigui en fosses comunes, precarietat laboral o mala praxi mediambiental, Espanya acostuma a ocupar els primers llocs de podis poc honrosos. En aquest cas és medalla de plata en l’exportació mundial d’òvuls, només darrere dels Estats Units. La llei reguladora, vigent des de 1988, no protegeix els drets de les donants ni té un registre per controlar-les i la indústria manega uns 600 milions d’euros anyals. En canvi, la remuneració de les donants oscil·la entre 800 i 1.000 euros.

“La mateixa indústria que ens parla d’altruisme i de l’amor a l’altre és la que fa negoci venent els nostres òvuls”, assegura Eva Gutiérrez Olivares, experta en explotació reproductiva, en una entrevista a La Hora Digital. Entre les 407 clíniques que ofereixen “l’ovodonació” entre els tractaments de reproducció assistida hi ha Sanitas, Ivi i la Quirón.

La lletra petita, en forma de sorpresa, és la figura de José María Aznar Botella –fill de l’expresident–, que mou els fils de la Clínica Tambre per mitjà del grup inversor Ponent Capital Ventures, un dels centres de fecundació més populars de Madrid.

Finalment, cal recordar que a Espanya encara és legal l’assetjament a dones davant de clíniques d’avortament.

Llegeix articles amb temes relacionats: , , , , , , ,