Aquest diumenge, els partidaris de mantenir l’ocupació francesa de Nova Caledònia van obtenir el 96% del magre 43% dels vots emesos al tercer referèndum, fet a Nova Caledònia. El bàndol independentista va cridar al boicot del referèndum pel fet d’estar de dol per la situació originada per la covid.
Als referèndums del 2018 i del 2020, el vot independentista va ésser respectivament de 43’6, amb el 80’6 de participació (60.573 vots), el 2018, i de 45’6, amb el 85’7 de participació (69.710), el 2020.
Les sospites sobre tot el procés són plenament justificades si es té en compte que el tercer referèndum havia d’ésser el setembre 2022, però, tot just pel maig d’enguany es va decidir d’avançar-lo al desembre del 2021, per una comissió pretesament bilateral però de la qual en restà exclosa la UNI (Unitat Nacional per la Independència), que tres dies després va denunciar el canvi de data per ser contrari als interessos independentistes. Tot molt net i transparent, oi?
El president Macron i Marie Le Pen ja s’han apressat a celebrar-ne el resultat abans de girar full i oblidar el seu territori d’ultramar. La premsa espanyola, quan no es tracta de Catalunya, perd l’interès en les xifres de participació.
Seria un cas d’eurocentrisme innacceptable en què Catdavant no pot caure a jutjar si la importància del dol no s’havia de deixar de banda per lluitar per la independència.
De totes maneres, és immoral fer un referèndum a unes illes a l’altra banda del món de la França metropolitana on, d’ençà de 1853, es va genocidar els kanak, que van perdre més de la meitat de la població per violència i malalties no autòctones i que han patit un procés de minorització i substitució demogràfica com el que han patit el Tibet i el Sàhara. I com el que ara pateix Catalunya, per tal d’acabar de matar la nostra independència per referèndum parany a l’escocesa, o com Nova Caledònia, és a dir Nova Escòcia.
