Ahir, vam viure eleccions al Parlament de Catalunya o, per a ésser més precisos -com ens agrada a Catdavant-, la primera part de les eleccions, perquè ara cal restar pendents dels pactes necessaris entre les forces polítiques per a formar Govern, tot elegint president.

Ahir, publicàvem la notícia de la probable tupinada a les anteriors eleccions del 21 de desembre del 2017. Res no fa pensar que, aquest cop, les coses hagin estat més netes. En tot cas, les manipulacions en la data de les eleccions –les quals incideixen en la participació, per la por que ens hi han inoculat- hi afegeixen un element de frau. Res no fa pensar que les coses aniran més bé per a l’independentisme després d’aquestes eleccions. Això vol dir que les coses continuaran igual? Doncs no; hi ha una diferència important: ara tenim Catdavant.

És un dels elements constitutius d’un estat de dret, la separació dels tres poders: executiu, legislatiu i judicial. Això a l’Estat espanyol és inexistent; però és que, ni que existís separació de poders espanyols per als ciutadans espanyols, res no fa pensar que l’aplicarien als Països Catalans, ocupats militarment fa més de tres segles. Els ciutadans de Catalunya no tenen poders propis d’ençà 1714.

Els mitjans de comunicació han estat anomenats, tradicionalment, el quart poder per la capacitat per a fiscalitzar-ne els altres tres. Això, avui dia, ha deixat d’ésser així. La informació és, cada cop, més centralitzada en poques agències, que tenen vincles gens saludables amb el poder. Això és encara més greu a Catalunya: els mitjans i jornalistes resten emmordassats pel finançament -via comptes públics, subvencions, publicitat institucional o sotscripcions de milers d’exemplars de diaris de paper. Això fa que no siguin lliures a l’hora de triar temes, de focalitzar-los o bé al moment de publicar informacions. Solament així ha estat possible de fer creure a la societat catalana mentides objectives, com que a Catalunya hi ha una DUI suspesa, quan no s’hi va declarar res; o que és normal aplicar el 155, quan el que hi corresponia era el 116 (estat d’alarma, excepció i setge); o que Turull, Forn, Rull i Sànchez van fer una vaga de fam, quan és publicat que hi prenien glucosa.

Això s’ha acabat si som capaços de fer créixer Catdavant, el diari independent, independentista i independentitzador. Això ho pots fer tot llegint-nos, compartint les notícies o  col.laborant (voluntàriament, com fem tots) en els àmbits de redacció, correcció, marxandatge o xarxes socials.

La veritat, com la llibertat, no ens la farà present ningú; l’hem de construir entre tothom.

Visca Catalunya Lliure!