Moltes persones rebutjaran aquest article tan bon punt en llegeixin el títol. Potser, fins i tot, faran creu i ratlla definitivament a Catdavant, però sentim que som obligats a escriure’l per a honorar la dita “Jornalisme és publicar allò que algú no vol que es publiqui, la resta són relacions públiques”. La frase és comunament atribuïda a George Orwell i anava rodona per a lligar-la a “1984” i comparar-la amb la situació actual; però una breu recerca fa dubtar que sigui seva i és més probable que sigui de William Randolph Hearst, un magnat de la premsa immortalitzat per Orson Welles a “Ciutadà Kane”. Cap partit polític ni cap mitjà de comunicació públic o subvencionat no hi dissenteixen gens de la versió oficial. És a dir, que la victòria de les relacions públiques en el jornalisme -és a dir, en la veritat, en la democràcia- és absoluta.
Per això i perquè no podran pressionar els nostres caps per a fer-nos fora -com tristament és habitual a Catalunya- compartim tot allò que no hi entenem de la versió oficial:
1) En primer lloc, la forta censura a xarxes socials i mitjans de comunicació de tot allò que contradigui la versió oficial és incompatible amb la democràcia.
2) La manca de protocols de destrucció de màscares, guants, pots de gel… seria el primer que hi caldria considerar molt abans de fer confinaments o tancaments de negocis. On són els contenidors específics de reciclatge?
3) Taxar de conspiracionista tothom que critica o posa en dubte la versió monolítica oficial. D’això se n’abusa perquè la població desconeix que va ésser la CIA, en un memoràndum del 1967, qui va popularitzar el terme per a silenciar els crítics de l’absurda versió oficial de l’assassinat.
4) És totalitari i contrari a la deontologia, d’etiquetar com a negacionistes o terraplanistes aquells qui no hi soscriuen 100% la versió oficial, malgrat no neguin que en passa alguna i mai no hagin dit que la terra sigui plana.
5) Mentides recents universals cregudes majoritàriament a Catalunya. A Catalunya, s’ha fet creure a la major part de la població que es va declarar una DUI a l’octubre del 2017 i que resta suspesa, cosa que l’acta de la mesa del Parlament i el judici del procés demostra que és manifestament fals. També s’ha manipulat l’opinió pública per a fer creure que Forn, Turull, Rull i Sànchez van fer una vaga de fam. Això és fals atès que han manifestat públicament que prenien glucosa, cosa incompatible amb fer vaga de fam.
6) Mentiders demostrats com a portaveus de la versió oficial. Precisament Jaume Padrós, president del Col.legi de Metges de Barcelona, un dels principals mentiders de la “vaga de fam dels presos” de la qual va ésser portaveu, és una de les veus destacades en promoure la versió oficial de la Covid-19 i en demanar-hi mesures encara més restrictives. Ningú que sigui conscient de la mentida anterior no hauria de creure res que vingui de Padrós perquè, com va dir Anaxàgores, “Si m’enganyes un cop és culpa teva, si me n’enganyes dos és culpa meva”.
Demà dissabte, la segona part, i diumenge, la tercera per a analitzar-hi críticament alguns arguments de la dissidència.
PD: Si creus en la llibertat de pensament i de premsa comparteix aquesta notícia. Ningú no ho farà per tu.
