L’acord de darrera hora entre el Govern del Regne Unit i la Unió Europea per a fer efectiu el Brexit ha reforçat l’independentisme escocès. Cal recordar que a Escòcia els favorables de seguir a la UE van guanyar de 62%, contra 38%. Nicola Sturgeon ha demanat a Brusel.les que deixi la porta oberta a una ràpida incorporació d’Escòcia independent. També opta per fer un nou referèndum d’independència ben aviat; referèndum que no caldria doncs l’SNP té majoria simple al Parlament de Holyrood, i a més amb els 5 escons dels Verds també independentistes, podrien fer la DUI. Hom espera que l’SNP guanyarà amb majoria absoluta les eleccions escoceses que es faran el 6 de maig vinent.

Tot semblaria anar de cara per als independentistes escocesos, oi? Doncs no. Tal com sabrà qualsevol independentista de nacions incorporades a estats membres de l’OTAN -tant si són escocesos, bascos, catalans, quebequesos, flamencs…-, tenir majoria no vol dir pas obtenir la independència. Sempre cal esperar sorpreses desagradables i, com al mite de Sísif, cal continuar eternament amb la lluita.

A les darreres setmanes, ha esclatat un conflicte precisament entre els dos principals referents de l’independentisme escocès: Alex Salmond i Nicola Sturgeon. Per a situar la importància de la qüestió, hi hem de menester algunes dades. Salmond (2007-2014) i Sturgeon (2014- ) són els dos únics primers ministres d’Escòcia de l’SNP d’ençà la restitució del Parlament escocès; a més, Salmond és el padrí polític d’Sturgeon de fa 30 anys. Ell li va salvar la carrera al 2004 quan Nicola tenia perduda la lluita pel lideratge davant els qui volien anar més ràpid cap a la independència, atès que ell s’hi va presentar tot fent-la adjunta seva. Plegats van signar l’acord d’Edimburg per a fer el referèndum del 2014; plegats van ignorar-ne els planys de tupinada. Salmond li’n va cedir el càrrec al 2014.

Tot això sembla haver passat a la història per un fort conflicte entre Salmond i Peter Murrell (Secretari General de l’SNP i marit d’Sturgeon), i també amb Nicola mateixa. L’origen de la mala maror té a veure amb les actuacions judicials empreses contra Alex Salmond per presumptes abusos sexuals quan era primer ministre, que han rebut el suport del govern d’Sturgeon. Totes nou acusacions eren de membres de l’SNP o del Govern. Salmond va ésser declarat innocent de tots els càrrecs el març de l’any passat, cosa que va suscitar unes declaracions dels seus fidels on denunciaven una cacera de bruixes contra ell.

Els darrers episodis han fet que, de l’unionisme estant, hom demani la dimissió d’Sturgeon. Aquests són l’acusació de part de Salmond que Nicola manipula el Parlament escocès i uns missatges de Murrell, tot desitjant que la policia collés les clavilles a Salmond.

Aquest fets -no gaire diferents de les lluites caïnites a l’independentisme català- fan pensar que som davant quelcom estructural i internacional per a impedir independències no desitjades pel sistema.