Nou ridícul de Josep Borrell en un afer internacional. L’exministre socialista i vicepresident de la Comissió Europea va viatjar a Moscou a demanar-hi l’alliberament de l’advocat i activista rus, empresonat fa tres setmanes després d’haver-se recuperat d’un enverinament; tanmateix, el govern de Putin li va recordar l’existència de presos polítics catalans. Navalny és un personatge afí als sectors més ultranacionalistes de l’extrema dreta russa, amb un currículum gens exemplar: va qualificar de ‘cucs’ els musulmans del Caucas i va fer costat a una campanya en la qual hi demanava la fi dels ajuts econòmics, com també a uns avalots racistes que van motivar atacs a negocis d’immigrants.

La trajectòria de Borrell és farcida de missatges fora de to, mentides i errades més pròpies d’un brètol que d’un polític amb una experiència i formació àmplies: va fer veure que Rufián l’havia escopit al Congreso; va demanar de “desinfectar” Catalunya amb relació als independentistes; va ésser sancionat per la Comisión Nacional de Valores per haver emprat informació privilegiada per a vendre’n accions per valor de 9.030 euros -però fou desinculpat per art de màgia del cas Abengoa, després de participar en les manifestacions unionistes de Barcelona d’octubre de 2017- i va dir que no hi havia hagut cap ferit el 1r d’octubre, mentre el govern admetia haver-hi quadruplicat la xifra d’agents ferits: sols 111 dels 431 anunciats d’entrada, ho van ser.

A més, va culpar l’independentisme de l’esclat de la Guerra Civil i va sintetitzar el genocidi indígena a Amèrica amb les paraules “solament hi van matar quatre indians”, que li van valer el qualificatiu de ‘racista’ de part del Moviment Indígena Estatunidenc. L’abril de 2019, va renyar un jornalista que l’entrevistava a la televisió alemanya pels seus comentaris de Forcadell i el CIS i va anar-se’n del plató; va assegurar que les bombes d’Aràbia no causaven danys col·laterals; va dir que un vaixell carregat d’armament que havia passat pel port de Santander transportava “armes no letals”, enviades a una exhibició als Emirats Àrabs i que no eren pas per a emprar-les al conflicte del Iemen -per bé que se n’hi ha acreditat la venda per 280 milions d’euros; va demanar el tancament de les delegacions de la Generalitat a Berlín, Londra i Ginebra i va proclamar que, si Franco fos viu, “els colpistes catalans no es passejarien com si fossin estrelles de rock”. Finalment, amb el projecte Espanya Global, va malbaratar 411.700 euros per tal de criminalitzar l’independentisme amb el pretext de “defensar la reputació de l’Estat”.

Borrell, que va perdre 150.000 euros en un ciberfrau, també és esquitxat per la contaminació del riu Besòs, fruit de l’incendi de Montornès del Vallès, el desembre de 2019. La història és llarga i enrevessada: el 2015, l’exministre socialista va emprar informació privilegiada per a vendre accions d’Abengoa, de la qual va ésser conseller entre 2010 i 2016, a raó de 300.000 euros anyals. Befesa Medi Ambient, filial d’Abengoa, dedicada a la gestió d’aigües i implicada en diversos escàndols mediambientals, va ésser venuda a una gestora de fons per 1.000 milions d’euros. El 2016, Triton Partners va vendre totes les accions de la divisió de Gestió de Residus Industrials de Befesa al grup de Gonzalo Madariaga, indagat pel cas dels ERO a Andalusia. Mentrestant, la corrupció continuava activa a DITECSA (Dissenys i projectes tècnics S.A.), nova propietària de Befesa: processos sancionadors, finançament il·lícit, tractes de favor,  procediments de regulació i concursos de creditors. El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va obrir un procediment disciplinari a DITECSA, per contravenir les condicions establertes en les autoritzacions ambientals, i casualment DITECSA és propietària del centre Derpin, l’empresa de gestió de residus que va patir l’incendi a Montornès.