La darrera confessió de Bárcenas ha servit per a confirmar les sospites de la natura corrupta del PP. L’extresorer ha assegurat que el partit creat per set exministres franquistes va muntar “un sistema institucionalitzat de finançament en B” d’ençà 1982 amb la participació d’una vintena de constructors. Bárcenas també ha admès que el PP va fer un present de 140.000 euros a Libertad Digital, el diari de Jiménez Losantos, per tal que associés ETA amb l’11-M, i ha demanat un acarament amb Rajoy. També ha declarat que Esperanza Aguirre va rebre un sobre amb 60.000 euros del constructor d’un dels seus hospitals.

L’antic tresorer del PP va manipular un dels documents, abans de donar-los al jutge, amb l’objecte de protegir Rajoy i Cospedal: va treure de les notes de l’exercici fiscal fins el 2008 -el sol que encara no ha prescrit- el pagament en B de 12.600 euros a M. Rajoy -cap jutge o tribunal encara n’ha pogut esbrinar la identitat-, i va canviar-hi dues notes de lliurament de diners a D. Cospedal. De fet, el PP va emprar la fundació Miguel Ángel Blanco per a desviar diners a la caixa B i, ja el 2018, el jutge de la causa Púnica havia qualificat el PP d’organització “criminal constituïda o emprada per a cometre delictes”. L’Audiència espanyola ha manat la devolució de més de 50 milions d’euros dels líders de la Gürtel i de Bárcenas que romanen a Suïssa.

Casado, tan bel·ligerant amb la corrupció dels altres partits, va refusar de valorar la confessió de Bárcenas durant una visita a una granja porcina de Lleida, mentre que d’altres companys de partit s’aferraven a l’estratègia de considerar-lo un boig que parla del passat i que farà el que calgui per a sortir de la presó. Tot el PP està ara molt enfeinat recollint les pertinences de la seu de Génova, de la qual se’n va amb el pretext de deixar enrere la corrupció; emperò, algunes fonts assenyalen que hi té un deute d’11,3 milions que, juntament amb d’altres crèdits pendents, pujaria a 20,8 milions.

Des que va esclatar la causa Gürtel, catorze persones que hi estaven implicades han mort en circumstàncies estranyes: José Luis Huerta, Rafael Naranjo, Miguel Blesa, María José Alcón, Rita Barberá, Leopoldo Gómez, Isidro Cuberos, Francisco Yáñez, María del Mar Rodríguez, José Martínez, Francisco Sánchez, Álvaro Lapuerta, Antonio Pedreira i Juan Pérez.

Endemés, atenent la Fiscalia, 25 milions d’euros públics van ésser desviats de les conselleries del govern de la Comunitat de Madrid entre 2005 i 2010 pel PP d’Esperanza Aguirre, a qui Anticorrupció considera impulsora d’una xarxa il·legal per al finançament de les campanyes electorals del partit.

D’altra banda, la Fiscalia ha absolt Cifuentes i conclou que no es va embrutar les mans a l’hora de falsificar l’acta del seu treball final, però sí que va pressionar per a falsejar el document públic que li permetés de salvar la reputació. L’expresidenta de la Comunitat de Madrid va assegurar que havia perdut els treballs en una mudança i que els documents no els enviava als professors sinó als familiars del finat Álvarez Conde. Un dels qui ha col·laborat en la defensa de Cifuentes com a perit ha estat Emilio Hellín Moro, que el 1980 va assassinar l’estudiant i militant comunista Yolanda González.

A Cadis, l’organització Facua ha denunciat que un exdirigent del PP hi presideix una associació opaca que fa veure que és una associació de consumidors.