La proposició de la CUP és aprofitar la tinguda d’un eventual segon referèndum d’independència a Escòcia (pel qual caldrà acord previ amb Londres que sembla llunyà) perquè, una hipotètica victòria del Sí, considera que afavoriria un debat sobre l’autodeterminació a Europa. Diuen que la taula de diàleg no tindrà cap resultat i cal optar per un pla B, que seria el referèndum.
Això volen portar-ho al debat de política general sota la forma d’una proposició de resolució. A part de la múltiple indefinició del primer paràgraf, Carles Riera ha enganyat els independentistes per triplicat. En primer lloc, a Escòcia hi va haver una tupinada que va impedir la independència com s’explica al documentari “La Mentida”. D’altra banda, a Catalunya, a diferència de la versió oficial a Escòcia, ja vam guanyar el referèndum del 1r d’octubre.
I, per a acabar, fer un referèndum com el que es proposa a Escòcia requereix precisament acord amb l’estat, com per exemple, en una taula de diàleg.
Atès que els parlamentaris processistes viuen com a reis -malgrat afirmar que són republicans i, alguns, anticapitalistes- amb els nostres vots i els nostres impostos, seria gaire demanar que, com que no compleixen el mandat de fer la independència, almenys no insultin la nostra intel·ligència dia sí i dia també?
