Un altre cas flagrant és l’alliberament de Carlos García Juliá, un dels autors dels assassinats dels advocats laboralistes d’Atocha 1977: condemnat a 193 anys de presó i fugat durant dècades al Brasil, n’ha acabat complint 14 i recentment ha sortit de Soto del Real (Madrid). El TC encara ha de decidir si admet una petició d’empara de la Fundació Advocats d’Atocha.
El Suprem també ha contribuït a rescatar les essències més ràncies del Tribunal d’Ordre Públic franquista, en arxivar la querella contra el dirigent de Vox Ortega Smith per haver assegurat que les Tretze Roses “assassinaven, torturaven i violaven”. Res a veure amb la decisió de l’Audiència Provincial de Madrid de multar amb 5.000 la diputada Teresa Rodríguez per atribuir a Utrera Molina l’execució de Puig Antich o la condemna d’un any de presó que va rebre l’estudiant Cassandra Vera per uns tuits sobre Carrero Blanco.
D’altra banda, una jutgessa de Màlaga ha donat la raó a l’entitat Advocats Cristians i ha condemnat a nou mesos de multa una activista que va participar en la “Gran Processó de la vagina rebel” en entendre que va ofendre els sentiments religiosos, el mateix delicte del qual ha estat absolt l’actor Willy Toledo per haver-se cagat en Déu.
Finalment, la Fiscalia proposa quatre anys de presó a un activista de la PAH per publicar fotos de la comissió judicial que va practicar un desnonament, mentre que l’Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte de desordres públics greus amb l’agreujant de residència a un manifestant per haver tallat la Ronda de Dalt durant la vaga general del 2017. Els joves d’Alsasu, Tamara Carrasco o els CDR han estat altres víctimes de muntatges fabricats entre la policia, la justícia, els mitjans i la política.