La desena edició del report InformeCAT, publicat per Plataforma per la Llengua a partir de fonts oficials i estudis propis, inclou dades preocupants sobre la situació de la llengua catalana. Algunes reflecteixen la deixadesa de les institucions a l’hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants i d’altres mostren que les actituds lingüístiques dels mateixos parlants sovint són contraproduents.
Una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Atenent una enquesta encarregada al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A més, a l’hora d’explicar els motius d’aquesta conducta el 43,5% afirma que canvia de llengua “per respecte” o “per educació”. Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.
Aquesta actitud té conseqüències en els infants, adolescents i joves, que cada cop fan servir menys el català en les seves relacions socials. Així, els alumnes dels tres instituts públics de Valls només empren el català al pati en el 39,4% de les converses. A més, els alumnes de quart d’ESO tenen més coneixements de castellà que de català en totes les regions educatives de Catalunya i tan sols el 19% dels alumnes de sisè de primària de les illes Balears tenen un nivell alt de català.
A la universitat, els joves es troben en un entorn cada cop més castellanitzat, sobretot a determinades facultats. Per exemple, el percentatge de classes de Dret que s’imparteixen en català és del 41,2% a Catalunya, del 21,1% a les Illes Balears i del 19,8% al País Valencià. Les generacions més joves, a més, també tenen dificultats per accedir a continguts audiovisuals en català, no solament a les plataformes de televisió a la carta sinó també en l’àmbit dels videojocs: cap de les tres consoles principals del mercat no inclou el català a la interfície.
Desprotecció institucional
Algunes de les dades del report fan palès que les institucions pròpies dels territoris de parla catalana no defensen ni protegeixen el català tant com caldria per afavorir-ne la normalització. A Catalunya, per exemple, la Generalitat incompleix la Llei del cinema d’ençà deu anys i, a més, 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa de Catalunya que obliga a etiquetar en català. De fet, només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el procés. En concret, el 41,7% dels enquestats afirma que el protegia més abans del procés independentista, el 30,9% opina que el protegeix més ara i el 15,3% creu que el protegeix igual.
De les 245 discriminacions lingüístiques a mans de les administracions públiques que Plataforma per la Llengua ha recollit entre els anys 2007 i 2020, 41 s’han produït en l’àmbit hospitalari i de la salut, és a dir, el 17%. L’any 2020, marcat per la pandèmia, 12 de les 53 discriminacions recollides passaven en aquest àmbit, el 23%.
L’Estat espanyol, a diferència de democràcies plurilingües com Bèlgica i Suïssa, continua discriminant el català i imposant el castellà per norma. Per exemple, només l’1% de les pàgines web oficials de l’Estat espanyol tenen una versió completa en català i tan sols 1 dels 214 jutjats del País Valencià funciona habitualment en la llengua pròpia del territori. L’Estat francès també rebutja la seva realitat plurilingüe: l’Assemblea Nacional va aprovar amb el 72,2% dels vots una llei que hauria garantit l’ensenyament immersiu en català a la Catalunya del Nord, però el Consell Constitucional la va tombar.
Indicadors positius
L’InformeCAT 2021 també inclou algunes dades positives que indiquen que hi ha temps de revertir la situació d’emergència lingüística. Malgrat la manca d’una política ferma de l’Administració d’estímul i promoció de l’audiovisual en català a Internet, aquests últims deu anys han sorgit iniciatives com Valençúbers, Canal Malaia o Creadors.tv, que ja han impulsat més de 500 creadors de contingut i han generat milions de visualitzacions.
A Andorra, el 72,6% dels habitants comença les converses en català i, a la Franja, el 89,2% dels catalanoparlants transmet la seva llengua als fills. A l’Alguer, on s’està lluitant perquè el dret d’aprendre alguerès a l’escola quedi realment garantit, un 20,1% de la població fa servir el català amb el primer fill. A més, el 27% dels docents sards inscrits per ensenyar en una llengua minoritària vol fer classe en alguerès.
A Catalunya, la majoria dels habitants no sembla patir per la supervivència del català, com a mínim si pensen en els cent anys vinents. En concret, el 80,9% dels habitants de Catalunya creu que el català encara existirà d’aquí a un segle. Plataforma per la Llengua considera que per garantir la supervivència i la normalització del català és imprescindible emprendre accions públiques i individuals.
