Podíem haver titulat aquest article parlant d’algun fet històricament intranscendent. Com per exemple que la pràctica totalitat de diputades d’ERC, Junts x Catalunya o les CUP van abandonar el ple quan intervenia Vox. Gest de cara a la galeria, perquè no ho fan ni al Congreso de los Diputados espanyol on no hi pinten res, ni en els debats televisius. És a dir, no ho fan per principis. Ho fan per esgarrapar vots.

També podríem haver destacat  la insòlita petició d’Albert Batet que Aragonès no es presenti a la segona votació per tenir temps per negociar (que no han tingut temps en 6 setmanes de negociar els que fa 5 anys que governen junts?!) o en tota la tensió per fer que Lluís Puig pogués votar remotament. Per què el seu vot era indispensable per declarar la independència? No, i ara, per poder-se abstenir.

Però Catdavant no és aquí per fer bullir l’olla. Tan sols tenim un compromís amb el poble de Catalunya: dir la veritat. No estem lligats de peus i mans per subvencions públiques d’aquells de qui hem de parlar. Això tristament ens fa ser espècie en perill d’extinció a Catalunya.

Per això el nostre titular parla del fet tràgic per la nostra nació. De l’únic fet que llegit pels nostres descendents té transcendència històrica.

Ahir 74 diputats que diuen ser, que cobren perque diuen que són, i que van ser votats per ser independentistes, van impedir una altra vegada, com al 2015, com al 2017, de fet com cada dia, la independència de Catalunya. I ho tenen ben fàcil. Solament cal seguir l’exemple de Kosovo validat pel Tribunal Internacional de Justícia amb seu a l’Haia. I el poble els hauria fet costat. El poble no hem fallat mai d’ençà de la consulta d’Arenys de Munt per la independència de Catalunya del 13 de setembre del 2009.

Tot fa pensar que dimarts vinent ens tornaran a trair. I a Catdavant ho tornarem a explicar. I ho farem cada dia, fins que ben aviat puguem escriure el titular que tenin al cor i al cap: “El Parlament  declara la independència i Catalunya recupera la llibertat després de tres segles”.