El presumpte malbaratament de les ambaixades de la Generalitat a l’exterior és una altra fakenew alimentada per la caverna mediàtica. La comparança esdevé evident: les ambaixades i consolats de l’Estat espanyol tenen 5.104 treballadors i representen una despesa de 504 milions d’euros anyals (11 euros per habitant), mentre que les delegacions de la Generalitat a l’exterior donen feina a 26 persones i signifiquen una despesa de 3,4 milions d’euros anyals (una mitjana de 0,5 euros per habitant).

Entre les despeses més surrealistes -moltes són recollides en el llibre ‘Les coses del BOE i el filòsof de butxaca’ de Pere Aragonès, abans d’entrar al Govern- hi figuren les que en segueixen: 560.000 euros en decorar l’ambaixada espanyola a Tòquio, 294.344 en decorar la casa de l’ambaixador espanyol a Lituània o 40.000 en una catifa per a l’ambaixada al Vaticà. Endemés, el sou dels ambaixadors és de 21.000 euros nets al mes, atenent El Confidencial.

D’altra banda, les ambaixades i consolats espanyols al món són un niu de corrupció: hi va haver frau fiscal a la d’Espanya a Finlàndia; l’ambaixadora de Bangkok va emprar diners de la Creu Roja per a farcir una caixa B i Rajoy va comprar el silenci de Letònia envers Catalunya amb 63 milions d’euros. També s’han indagat subornacions a l’ambaixador d’Espanya a Haití i, el 2016, es van registrar escàndols de corrupció, amenaces i venjança a l’ambaixada de la República Democràtica del Congo.

Gustavo de Arístegui va haver de dimitir com a ambaixador espanyol a l’Índia per a no perjudicar el govern després de cobrar-hi comissions milionàries, i es van trobar irregularitats en les ambaixades espanyoles a Itàlia, Ucraïna i Angola. L’ambaixada espanyola a Veneçuela va destinar dòlars del mercat negre per a pagar favors electorals al PP el 2015 i 2016, i el 2015 hi van haver irregularitats en un procés de selecció a l’Oficina Cultural de l’ambaixada espanyola a Washington.

Finalment, a l’ambaixada espanyola a Tegucigalpa (Hondures) va treballar-hi, durant el 2007, el policia Eduardo Blanco -que l’11-M va trobar buida la furgoneta Renault Kangoo- i també el guàrdia civil Pedro Gómez Nieto, agent del CESID i col·laborador de Rodríguez Galindo durant els GAL –el qual, atenent Pedro J. Ramírez, fou l’encarregat d’informar l’excoronel Perote de l’assassinat de Zabalza a Intxaurrondo. Tots dos hi percebien 6.000 euros mensuals.

Llegeix articles amb temes relacionats: , , , ,