Sinn Féin ha guanyat les eleccions a Irlanda del Nord. Després d’un llarg recompte de vots, el partit per la unificació nacional d’Irlanda ha guanyat als unionistes britànics. Michelle O’Neill ha declara a Twitter que ‘’han estat unes eleccions històriques. Una elecció per a un canvi real’’. També ha declarat que ‘’és un moment decisiu per a fer política per al nostre poble’’ i que ‘’marca el començament d’una nova era que portarà l’oportunitat de reimaginar les relacions dins aquesta societat basades en l’equitat, la igualtat i la justícia social’’.
Durant els darrers 15 anys el Sinn Féin ha governat amb coalició amb els monàrquics del DUB, fins al punt que el Primer Ministre d’Irlanda del Nord tenia el mateix poder que el Vice-primer Ministre. De totes maneres, la victòria dels nacionalistes és força simbòlica (i potser tan sols això).
Arran de l’Acord del Divendres Sant ‘’si arribat el moment sembla probable que una majoria de votants expressin el seu desig que Irlanda del Nord ha de deixar de ser part del Regne Unit i formar part d’una Irlanda Unificada’’ el govern de Londres està obligat a facilitar un referèndum. Per a la reunificació també se n’ha de fer un a la resta d’Irlanda.
Malgrat que hi hagi una majoria nacionalista a Irlanda del Nord i una majoria catòlica en el cens (recordem que el nacionalisme irlandès es basa en la religió catòlica), el referèndum depèn exclusivament de si Londres considera que es compleixin els requisits o no.
Tot fa pensar que, atès el desarmament de l’IRA i l’experiència passada amb Escòcia, que en l’improbable cas que hi hagués un referèndum, sortiria el ‘’NO’’ a la reunificació.
